Resultats de la cerca

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips en diverses ocasions Fou campió de Catalunya en carrabina d’aire 1999 i carrabina 3 × 40 2001 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diversos Campionats del Món i la Copa del Món 1991, en què aconseguí la medalla de plata en carrabina Formà part del cos tècnic de la federació catalana i l’espanyola de tir olímpic Fou seleccionador espanyol júnior

Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1958, club del qual fou vicepresident 1982-89, es proclamà subcampió d’Espanya de carrabina d’aire 1974 Formà part de la selecció catalana en diversos Campionats d’Espanya Fundà l’escola de tir del seu club, el 1979 aconseguí el títol d’entrenador estatal i el 1989 l’exercí al Centre de Tecnificació de Barcelona També fou membre del comitè tècnic de la Federació Provincial de Barcelona fins el 1985

S’inicià en la competició l’any 1946 a la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, club del qual fou president des del 1980 Aconseguí una medalla d’or per equips 1971 en el Campionat d’Espanya de Mar Costa i una d’argent 1975 El 1985 obtingué l’argent en el Campionat d’Espanya de clubs Desenvolupà diferents càrrecs directius a les federacions de pesca catalana i espanyola Collaborà habitualment en la revista especialitzada Cañasport

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans

Començà a competir al BMX Guineueta Aconseguí diversos Campionats de Catalunya i trofeus Generalitat de bicicròs, i formà part de la selecció espanyola en diferents competicions internacionals El 2003 començà a competir com a pistard amb el CC Genesis i tres anys després s’integrà al Catalunya Track Cycling Team En aquesta modalitat fou diversos cops campió d’Espanya de velocitat individual i olímpica, i formà part de la selecció estatal en diversos Campionats del Món

Integrant del Club Natació Terrassa, fou especialista de crol en proves de mig fons, en què aconseguí tres Campionats de Catalunya dos cops de 400 m lliure 1977, 1978 i un cop de 800 m lliure 1977 Fou tres vegades campiona d’Espanya un cop a l’hivern, de 400 m lliure 1979 i dos cops a l’estiu, de relleus 4 × 100 m lliure amb l’equip del seu club 1977, 1979 Fou dues vegades internacional juvenil

Fou el primer campió d’Espanya i de Catalunya dels 400 m tanques Guanyà el campionat estatal en dues ocasions 1924, 1926 i el títol català en quatre ocasions 1925-28 Establí quatre rècords d’Espanya i set de Catalunya També aconseguí el rècord espanyol de relleus 4 × 400 m amb la selecció catalana 1926 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola i fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Més conegut com Željko Obradovic, després de dirigir el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí el seu primer títol de campió d’Europa, s’incorporà al Joventut de Badalona la temporada 1993-94 i, en la seva primera i única temporada al capdavant de l’equip, assolí la primera Eurolliga de la història verd-i-negra Posteriorment, dirigí la selecció de Iugoslàvia que fou subcampiona olímpica 1996 i campiona mundial 1998 i d’Europa 1997

Conegut com Atomic Dog , l’any 1987 s’incorporà al Futbol Club Barcelona provinent del Benetton de Treviso italià Jugà sis temporades al Barça, però diferents lesions van fer que abandonés el club el 1993 Disputà 184 partits a la Lliga ACB i aconseguí tres títols de Lliga 1988, 1989, 1990, dos de Copa 1988, 1991, una Copa Príncep d’Astúries 1988 i una Lliga Catalana 1990 Fou dues vegades finalista de la Copa d’Europa

Membre del Club Gimnàstica Vilanova, fou campiona 1999 i subcampiona 2000 d’Espanya individual Fou tercera en salt als campionats europeus júnior 1998, tercera en barres paralleles asimètriques als internacionals de França absoluts 2001 i tercera en salt de cavall al Campionat d’Europa 2000 Participà en dos Campionats del Món 1999, 2001 i en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí tres quarts llocs en salt de cavall, en terra i en el concurs per equips