Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Hernando de Acuña
Literatura
Poeta castellà.
Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans
Georges Franju
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres
Francesc de Fossà
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Valentino Fioravanti
Música
Compositor italià.
Estudià a Roma i a Nàpols Aviat es destacà com a autor d’òperes bufes, com Le cantatrici villane 1798, que encara és representada Dirigí el Teatro de San Carlos de Lisboa 1802-07 i fou mestre de capella de Sant Pere de Roma 1816-37 El seu fill Vincenzo Fioravanti Roma 1799 — Nàpols 1877 també escriví òperes bufes, com Don Procopio 1844
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Organista i compositor francès.
Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès
Louis-Joseph-Ferdinand Hérold
Música
Compositor francès.
Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra
Paul Hankar

Les cases Jaspar (Brussel·les, 1894)
© KIK-IRPA
Arquitectura
Arquitecte belga.
Deixeble d’H Beyaert, fou un modernista destacat A una primera influència cèltica 1889 s’afegiren les de Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el moviment Arts and Crafts De la seva obra sobresurten una barberia d’Elsene ~1895 i la casa Ciamberlani de Brusselles 1897, en les quals collaborà el pintor A Crespin Fou també dissenyador, i publicà escrits teòrics i crítics
Raimon Duran i Ventosa
Història del dret
Advocat i jurista, fill de Manuel Duran i Bas.
Collaborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña 1883 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà La hipoteca marítima 1888, L’ivresse devant le droit pénal 1890 i La família catalana 1895
Isaac Despuèch
Literatura
Poeta occità.
Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc
Paul Deschamps
Art
Arqueologia
Arqueòleg francès i historiador de l’art medieval.
Autor de nombrosos treballs, entre els quals es destaca Les châteaux des croisés en Terre Sainte 1934-71 Treballà també sobre l’art català Notes sur la sculpture romane en Languedoc et dans le Nord d’Espagne 1923 Fou membre de l’Institut de France, conservador en cap honorari del Musée National des Monuments Français i conservador en funcions del museu Jacquemart André