Resultats de la cerca

Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944

Formada al Club Medina de Lleida La temporada 1976-77 fitxà pel Real Club Celta de Vigo, amb el qual aconseguí la Lliga en dues ocasions 1977, 1979 i la Copa de la Reina 1981 La temporada 1981-82 fitxà pel Xuncas de Lugo, de segona divisió Internacional júnior i absoluta amb la selecció espanyola, disputà el Campionat d’Europa 1976

Mig ala, jugà amb la Unió Esportiva Lleida al principi de la dècada de 1940 i amb el Futbol Club Barcelona 1943-46 Com a barcelonista disputà 31 partits, la majoria amistosos, i marcà 9 gols Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 En deixar el Barça tornà al Lleida Formà part en una ocasió de la selecció catalana 1942

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1987-91 procedent de la Real Sociedad Amb l’equip espanyolista disputà 90 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió 1989-90, i marcà 4 gols Fou finalista de la Copa de la UEFA 1988 Després passà a ser entrenador i, entre altres equips, dirigí la Unió Esportiva Lleida la temporada 2007-08

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…

Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista…

Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca enel qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i…