Resultats de la cerca

El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace

Deixeble de Francesc Canivell, estudià medicina al Real Colegio de Cirugía de Cadis, on fou professor 1783 i director 1805-35 El 1772, com a metge militar de marina, viatjà durant nou anys i exercí com a cirurgià Treballà a Manila 1776, Brest 1779 i l’Havana 1782 Finalment, el 1783 s’establí a Cadis, on fou professor durant trenta anys És autor d’uns Elementos de geometría y física experimental Cadis, 1788, Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se produció en Càdiz i d’un text de fisiologia i higiene per a ús dels estudiants

Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor

El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí

Fou president del Ràdio Club de Catalunya 1923-25 Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca 1933-41 i de la Universitat Central de Madrid 1941-63, així com acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1948 i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid 1950 Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies construí el primer generador electroestàtic de l’Estat espanyol, i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica Collaborà…

Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi 1842 i de Santa Maria del Mar 1844 i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè 1853 Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d’església 67 misses dos oratoris El descenso de la Virgen en Barcelona i La última noche de Babilonia una òpera Il Solitario música simfònica, de cambra i per a teclat És autor d’una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida

El seu nom real era Antonio Esteve Ródenas Dedicat al ball flamenc, fou primer ballarí de la companyia de Pilar López Més tard formà companyia pròpia Intervingué en diversos films, com Los Tarantos 1962, El amor brujo 1967 de FRovira i Beleta, Con el viento solano 1965 i Los días del pasado 1976, ambdós de M Camús, Último encuentro 1966 d’A Eceiza, Fortunata y Jacinta 1969 d’A Fons, Con el culo al aire 1979 de C Mira i Bodas de sangre 1979 i Carmen 1983 de C Saura, on es feu càrrec de la coreografia

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-30 procedent del Real Club Victoria Interior esquerre, el 1929 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya Després de jugar al Futbol Club Barcelona 1933-34, amb el qual disputà un total de 27 partits i marcà 9 gols, el 1934 retornà de manera efímera a l’Espanyol 5 partits del Campionat de Catalunya 1934-35 Com a espanyolista disputà 103 partits i marcà 47 gols Fou el primer jugador de l’Espanyol que marcà un gol amb la selecció espanyola També actuà dos cops amb la selecció catalana

A la pràctica, atès que la radioactivitat és un fenomen que, quantitativament, és regit per l’estadística, l’activitat real està sotmesa a fluctuacions entorn d’un valor mitjà Aquest s’expressa per A =λ N essent λ la constant radioactiva característica de cada substància i que expressa la probabilitat de desintegració d’un nucli per unitat de temps, i N el nombre de nuclis radioactius presents La unitat SI d’activitat nuclear és el becquerel Bq, que correspon a una desintegració per segon 1 Bq = 1 s - 1 També és molt emprat el curie Ci 1 Ci = 3,7x10 10  Bq