Resultats de la cerca

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…

D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals collaborà com a redactor En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale — hom troba ja els motius principals de la seva temàtica els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris, així com els trets definidors del seu art el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques com les de Cronaca…

Pertanyent a la segona generació romàntica del Risorgimento, esdevingué cèlebre amb la publicació d' Edmenegarda 1841, narració en vers de contingut realista De la seva abundosa producció cal remarcar els poemes històrics i filosòfics Satana e le Grazie 1855, Ariberto 1860, Armando 1868 i sobretot els darrers volums poètics Psiche 1876 i Iside 1878

Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788

El 1912 s’ajuntà al moviment futurista i el 1916 tingué contactes amb TTzara i els dadaistes, i més tard, amb el Novembergruppe, De Stijl i el Bauhaus Firmà el Manifesto de l’aeropintura futurista 1929, que comporta una pintura de moviment de formes a l’espai, la qual cosa el situa entre els capdavanters de l’abstracció Formà part a París del Cercle et Carré 1930 i d’Abstraction-Création 1932 Les seves pintures són concebudes com a organismes plens de moviment i de vida cromàtica

Doctor enginyer de camins, en filosofia i lletres i en dret canònic, ingressà a l’ Opus Dei  el 1935 i fou ordenat de prevere el 1944 Collaborador íntim de Josemaría Escrivá de Balaguer , fou secretari general de l’Opus Dei 1940-47 i 1956-75, consiliari a Itàlia 1947-50 i procurador general 1947-56 El 1975, a la mort del fundador, fou elegit pel congrés general de l’Opus Dei per a succeir-lo El 1982 el papa Joan Pau II el nomenà prelat, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei L’any 1991 fou ordenat de bisbe i el 1992 aconseguí la beatificació del fundador de l’Opus Dei posteriorment…

Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre i amb actors…

Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies

Llicenciat en lleis i filosofia, fou també comissari de policia i vicepresident de la Interpol Es dedicà a la narrativa i publicà nombroses obres en l’espai de deu anys Signorina Rosina 1959, Si riparano bambole 1960, Ravenna 1962, Paginette 1964, Sinfonia 1966, Nuove paginette 1967 i Testamento Pagelle I 1973 Constitueix un dels autors més singulars de la narrativa italiana actual, bé que no ha estat prou conegut, malgrat ésser molt apreciat a França i centre d’interès de crítics com Contini o Montale

Bisbe de Montalto 1800, de Cesena 1816 i de Frascati 1821, en ésser elegit papa adoptà una línia moderada i oberta davant la revolució del 1830 i els intents de formar un liberalisme catòlic