Resultats de la cerca

És la secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional i manté estretes relacions amb el Workers Revolutionary Party britànic Defensa una república soviètica d’obrers i camperols Fins al 1986 demanà el vot pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, i més tard presentà llistes a Barcelona en les eleccions legislatives de 1986 1363 vots, en les municipals de 1987 i en les autonòmiques de 1988 2228 vots Dirigida per Santia-go Udina, M Dolores Romero i Ramon Valdivia, ha editat sobretot Prensa Obrera 1976-c1991 i la revista teòrica Marxismo 1978-1991 La seva…

Després de passar pels estudis acadèmics es traslladà a Berlín, entrà en contacte amb la pintura de Seurat principalment i començà la seva preocupació pel purisme Entre el 1920 i el 1929 fou director de la secció de pintura mural i per a teatre del Bauhaus En aquest moment els valors espacials, així com els colors clars i purs de les seves obres, concorren a l’estructura arquitectònica i ambiental de l’edifici També té una gran activitat creadora i revolucionària dins el camp del ballet, amb una concepció abstracta de l’espai escènic Separat de l’ensenyament pels nazis, es retirà…

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…

Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya Des del 1786 fou un membre actiu a l’Acadèmia de Ciències i Arts en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions sobre les ametistes del Montseny, sobre mineralogia, sobre cetacis, etc, i des del 1826 presidí l’Acadèmia de Bones Lletres féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona en 1806-20 durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat, i després del Trienni…

Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon es doctorà a la Sorbona el 1932 Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla 1924, a São Paulo 1934, a Rio de Janeiro 1936 i a Quebec 1946 Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué 1971 el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc Fou professor de la Universitat de Barcelona i director de la secció…

Dirigent obrer Conegut pel sobrenom el Tero , s’afilià a la  Confederació Nacional del Treball  i fou president de la secció de tintorers del ram tèxtil de Barcelona Fou el primer militant del moviment obrer en ser assassinat pels Sindicats Lliures durant l’època del pistolerisme L’assassinat s’atribuí a Luis Fernández García, a les ordres del comissari de policia  Bravo Portillo , suposadament per encàrrec dels germans Muntadas, propietaris de l’Espanya Industrial Detingut a la matinada del 17 de juliol al seu domicili, el cos de Sabater fou identificat a la Torre del Baró el…

A la dècada del 1930 fou membre destacada de la Secció Femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa adscrita a la Lliga Regionalista Collaborà al diari terrassenc El Dia i fou membre del consell de direcció del setmanari “Després” 1934 i secretària de Joan Estelrich Durant la postguerra continuà culturalment activa fent conferències i als anys setanta i vuitanta collaborà a Ràdio Terrassa També escriví al principi dels seixanta algunes lletres per a cançons de Francesc Pi de la Serra, el seu nebot Publicà l’assaig L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977 1978, el…

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en…

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet femení del Picadero JC 1953, a la qual continuà lligat fins a la seva desaparició Treballà pel reconeixement i el desenvolupament del bàsquet femení, tant des del club com des de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual fou vocal 1955-83 Recuperà el Campionat de Catalunya femení a partir dels anys cinquanta Posteriorment fou un dels fundadors del Club Bàsquet Manlleu, del qual fou president honorari, i de l’Associació de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta Rebé l’emblema d’or 1978 de la federació espanyola i la medalla d’or 1983 de la…