Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Vallverd
Vallverd, agregat a Ivars d’Urgell, envoltat de camps d’alfals (Pla d’Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (248 m alt.) del municipi d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), al sector occidental del terme, al pla d’Urgell, al nord de l’antic estany d’Ivars.
De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar Noguera
Valldeperes
Història
Antiga quadra del municipi de Navars (Bages), al sector NW del terme, en terreny trencat (669 m alt.), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.
L’església Santa Fe és sufragània de la parròquia de Castelladral
Valldavià
Poble
Poble del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) al nord del terme, al sector de turons que separen les conques del Ter i del Fluvià (serra de Valldavià, 168 m alt.).
L’església de Sant Mateu és sufragània de la de Vilopriu Hi ha un edifici fortificat del s XV El lloc formà part del terme del castell i després de la batllia reial de Verges
castell de la Trinitat
Port de Roses, i al fons el castell de la Trinitat
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Roses (Alt Empordà), les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al SE de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la guerra del Francès Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat
Taüll
Vista del poble de Taüll
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.482 m alt.) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), mig km a la dreta del riu de Sant Martí, al peu de la serra de Martillac.
És format per dos nuclis, el principal, al voltant de Santa Maria de Taüll , i un segon, en forma de carrer allargassat, que s’estén fins prop de l’església de Sant Climent de Taüll i que té part de l’església antiga de Sant Martí El 1970 es descobriren, adossats a l’edifici que servia d’escola, dos absis romànics, un d’ells del segle XI amb arcuacions i bandes llombardes, i restes dels murs de l’antiga església de Sant Martí, que donà nom a la font de Sant Martí i al riu de Sant Martí i sembla haver estat la primitiva parroquial Els indicis apunten que aquesta església s’esfondrà per una…
Treiter
Masia
Antic volcà
Antic volcà (749 m alt.) i masia del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), al sector muntanyós del N del terme, a la capçalera de la riera de Cogolls.
la Torre del Cadí
Muntanya
Un dels cims (2 561 m) de la serra de Cadí, a l’E del portell de Cadí, termenal dels municipis de la Vansa i Fórnols i Cava (Alt Urgell).
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam…
serra d’en Canes
Serra
Alineació muntanyosa (715 m alt.) del Baix Maestrat, que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de la Salzedella, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.
Calabuig
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), al SE de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la séquia del molí de Calabuig.
L’antic castell de Calabuig , del comtat d’Empúries, fou adquirit, probablement el 1175, pels vescomtes de Rocabertí al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau actualment arruïnada, situada a 1 km del castell, al N El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries 1275 El priorat perdurà fins el 1618 els últims priors n’eren solament titulars, i residiren a Banyoles El 1691 la parròquia fou traslladada al clos…