Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
els Espluvins
Congost
Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les terres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana (Alt Urgell).
Prop seu hi hagué l' hostal dels Espluvins , que desaparegué en una riuada el 1896
cometa dels Erculls
Coma
Coma del massís de Vaqueira, al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
Lladrós
Lladrós (Pallars Sobirà)
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.019 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont Formà municipi al segle XX
coll de Jovells
Depressió (1 800 m) que separa el Cadinell (2 112 m) del Cadí (pic de les Tres Canaletes, 2 618 m), dins el terme de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
Hi passa el camí de Josa de Cadí a Cornellana
Llorts
Poble
Poble a 1 413 m alt de la parròquia d’Ordino (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Ordino, a la seva confluència amb la riera de Llengonella.
jonca marítima
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, de 50 a 100 cm alt, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues oblongues, fasciculades i de color marró.
Es fa a les vores de les llacunes litorals
quítxua
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble amerindi, de raça àndida, de llengua quítxua, que vivia a la regió de l’alt Apurímac i de l’Urubamba (Perú), sotmès pels inques (1430).
paradella conglomerada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, d’inflorescència laxa i de fruits amb valves petites i enteres.
Es fa vora corrents d’aigua i en llocs humits