Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
orella de llebre
orella de llebre
José María Escolano (CC BY-NC-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o espatulades, coriàcies, i de flors groguenques, agrupades en umbel·les múltiples.
Es fa en boscs clars i en pastures seques
serra dels Cirerals
Serra
Serra del Matarranya (925 m alt), entre els termes de la Canyada de Beric i Bellmunt de Mesquí, a la partió d’aigües del riu de Mesquí amb el Bergantes.
roc de la Cauba
Cim
Cim d’Andorra (1 866 m alt), el més meridional de l’esquenall delimitat a l’est per la ribera d’Ordino i a l’oest pel riu d’Arinsal.
mola de Catí
Altiplà
Altiplà estructural (1 326 m alt.) dels ports de Beseit, de rocam càrstic, situat a l’oest del Caro i estès pels termes de Tortosa i d’Alfara dels Ports.
Els cims formen un pla suaument inclinat al NW, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies a la conca del Regatxol, a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est És coberta per espesses pinedes bosc de Catí
Castell-llebre
Vista exterior del campanar de Castell-llebre
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria, recentment despoblada, i santuari (la Mare de Déu de Castell-llebre ) del municipi de Peramola (Alt Urgell), en un coster, a la dreta del Segre, al grau d’Oliana.
estany Roi
Estany
Estany de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat a 2 282 m alt., al vessant oriental de la collada de Fenarroi.
El seu emissari, el barranc de l’estany Roi , forma, conjuntament amb el dels estanys de Gémena, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor
roca Maura
Ruïnes de la torre Moratxa, al puig de Rocamaura
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort (225 m alt.) del massís de Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit dins el municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) per ponent.
Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació
el Remei d’Alcover
Mare de Déu del Remei
© Xevi Varela
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.
L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del s XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu Segons la tradició, la imatge és una marededeu trobada L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars Havia estat a càrrec d’ermitans
Quers
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1.302 m alt, a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill.
A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa El lloc és esmentat ja al s XIII
voltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup de llengües (53, segons els càlculs més recents) pertanyents a la branca nigerocongolesa, parlades per pobles negres que habiten a la conca de l’alt Volta.
Les principals són el mossi, el dagbane, el senufo, el grussi i el bassari Són llengües tonals