Resultats de la cerca
Es mostren 5772 resultats
el Pla
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Pla, conegut també amb el nom de Sant Pelegrí, dins el municipi de Biosca (Solsonès), al S de la vila, vora la carretera de Guissona.
Ontario
Divisió administrativa
Província del Canadà, limitada per Quebec a l’E, el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al S, Manitoba a l’W, i les badies de Hudson i James al N.
La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria…
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
Vilella
Despoblat
Despoblat del municipi de Sueca (Ribera Baixa), al S de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.
El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera/> El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers
collada Verda
Collada
Pas (1 595 m alt.) de la serralada que separa la vall de Camprodon (Vilallonga de Ter) i la vall de Ribes (Pardines), al Ripollès, al S del puig de Mont-roig.
es Tossals Verds
Possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), al S del terme, a la capçalera de la vall d’Almedà, sota el puig des Tossals (1 048 m alt.), a la serra de Tramuntana.
Burundi

Dona conreant a Burundi
© US Geological
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Ruanda, a l’W per la República Democràtica del Congo, i a l’E i al S per Tanzània; la capital és Gitega.
La geografia La geografia física Hom distingeix a Burundi quatre regions geomorfològiques els altiplans centrals, de 1500 a 2000 m d’altitud la regió muntanyosa septentrional, que constitueix la partió d’aigües més elevada de Burundi, per damunt dels 2600 m la regió Imbo, entre 800 i 1000 m d’altitud, que voreja el llac Tanganyika i les regions deprimides de l’est El clima és equatorial, bé que modificat als indrets de més altitud, amb una temperatura mitjana anual de 20°C i una pluviositat d’uns 1400 mm l’any, llevat de la regió del llac Tanganyika, on arriba solament a 800 mm La vegetació…
Ancils
Poble
Poble del municipi de Benasc (Ribagorça), situat a 1.123 m alt, a l’esquerra de l’Éssera, 1,5 km al S de la vila, a la qual és unit per carretera.
Hi ha diverses cases de pedra construïdes entres els segles XVI i XVII, en bon estat de conservació L'església parroquial, d'origen romànic i modificada al segle XVII, és dedicada a Sant Pere Apòstol
vall d’Alcudia
Depressió sinclinal de la península Ibèrica, al S de la província de Ciudad Real, flanquejada per les serres d’Alcudia i drenada pels rius Alcudia i Montoro, que aflueixen en direccions oposades.
Lloc d’hivernada dels ramats transhumants de Castella
cingles de Gitarriu
Cinglera
Cingles (1 196 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, al S del puig de Bassegoda.
L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica Depenia de la baronia de Sales