Resultats de la cerca

Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química

Professor a la Technische Universität de Munic, recercà sobre composts organometàllics, complexos metallπ de les olefines, complexos de carbè amb metalls, composts en sandvitx del tipus dels ferrocens, etc Compartí el premi Nobel de química del 1973 amb E Wilkinson

Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über Kohlenhydrate und…

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977

Doctorat a Marburg 1851, fou professor a les universitats de Zuric 1852 i Würzburg 1868, i descobrí les lleis de difusió, anomenades també lleis de Fick Entre les seves obres es destaquen Die medizinische Physik ‘La física mèdica’, 1856 i Untersuchungen über elektrischen Nervenreizung ‘Investigacions sobre l’excitació nerviosa per electricitat’, 1864

Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53

Fou professor de matemàtiques a Erlangen Demostrà diferents teoremes que reben el seu nom, i estudià la geometria del cercle, del triangle i de la piràmide triangular

Féu illustracions per al Faust de Goethe i per al Nibelungenlied El 1811 anà a Itàlia, on s’integrà al cercle dels natzarens , dels qual esdevingué autèntic capdavanter Tornà a Alemanya el 1819, i fou director de les acadèmies de Munic i de Düsseldorf Amb un hàbil sentit de la composició, donà una nova empenta a la pintura mural alemanya frescs de la Gliptoteca, 1820-30, i de la Ludwigskirche, 1836-39, a Munic cartons preparatoris per a la decoració de l’ossari de la catedral de Berlín, 1841-67, a la galeria nacional de Berlín El 1845 aconsellà, amb èxit, el nomenament de Pelegrí Clavé com a…

Estudià amb Liszt a Weimar La seva obra mestra fou l’òpera Der Barbier von Bagdad 1858 Escriví dues òperes més Gunlöd, inacabada, molt influïda per Wagner, i Le Cid , 1856 i setanta-set lieder molt originals en aquest camp és considerat precursor de H Wolf