Resultats de la cerca

Unit a Abdó Terrades ja el 1840, el 1843 destacà en l’aixecament del castell de Sant Ferran de Figueres, favorable a la junta suprema de Barcelona Revoltat el 1854, passà a ésser compromissari de l’ajuntament, el 1856 s’oposà al cop d’estat d’O'Donnell Exiliat, entrà al Principat pel setembre del 1868, amb el general Pierrad i amb JRubaudonadeu, per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 President de la diputació de…

Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Fou casada el 1767, amb el rei Ferran IV de Nàpols i de Sicília, sobre el qual exercí una gran influència El 1776 féu caure el ministre Tanucci, partidari de l’aliança amb Espanya, i féu pujar el seu favorit John Francis Edward Acton En produir-se la Revolució Francesa i l’execució de la seva germana la reina Maria Antonieta, canvià la seva política liberal, es convertí en cap dels reaccionaris i fou responsable dels sagnants esdeveniments de Nàpols 1799 Ocupat Nàpols per Napoleó I, es refugià amb la seva família al…

Cavaller aragonès, fill de Juan López de Sesé y López de la Torre Fervent urgellista, donà suport a Antonio de Luna, i l’acollí a les seves possessions després de l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa A causa d’això, ell i el seu fill García foren excomunicats Davant oferiments de l’abat de Valladolid, Diego Gómez de Fuensalida, procurador de l’infant Ferran de Castella, simulà canviar de partit, per la qual cosa pogué moure's lliurement pel regne i acudir a Mequinensa al costat d’Antonio de Luna per a constituir el parlament Pare i fill romangueren fins a la fi en el partit…

Aprengué dibuix amb FTremulles i escultura amb Carles Grau El 1771 ingressà a l’escola de San Fernando de Madrid, i estigué a Roma del 1773 al 1780, que fou nomenat director de l’Escuela de Nobles Artes de Granada En la seu d’aquesta diòcesi obrà el sepulcre de l’arquebisbe Moscoso El 1805 passà a ocupar el mateix càrrec a l’escola barcelonina, i cessà en renunciar a jurar l’adhesió a les autoritats napoleòniques Se n'anà a Mallorca, on, entre altres obres, influïdes de neoclassicisme, efectuà treballs a l’església de la cartoixa de Valldemossa En tornar Ferran VII fou reposat en la direcció…

La primera denominació fou Secció Excursionista del Club Esportiu Júpiter, fins que el 1921 esdevingué Agrupació Excursionista Júpiter, i amb el temps adquirí la denominació actual Després de la guerra civil de 1936-39, l’Agrupació es reorganitzà amb les seccions d’excursionisme, esquí, càmping, fotografia, escacs, tennis de taula, biblioteca i activitats marines Durant els anys cinquanta es consolidà un grup d’escaladors autoanomenats els Bèlits amb noms com Hermenegild Carreté, Antoni Niemann i Ferran Abella, entre d’altres, que amb el temps ingressaren al CADE del Centre…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda,…

Filla de Joan Galeàs Sforza, duc de Milà, i d’Isabel d’Aragó germana de Ferran II de Nàpols, visqué en la seva joventut a Nàpols i a Bari i fou educada per Crisostomo Colonna Juntament amb la seva mare, fou el centre de la vida cortesana napolitana durant el virregnat de Ramon de Cardona Amb el nom de Belisana quedà reflectida en la protagonista principal de l’anònima novella en castellà, probablement d’autor valencià, Qüestión de amor 1513 Casada amb Segimon I de Polònia, introduí en aquella cort el luxe de la societat catalanonapolitana El rei morí el 1548, i el 1555 Bona…

Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella, germà de Ferran IV, i de Maria d’Aragó, filla de Jaume II La seva mare la portà a Calataiud Per això i per les rendes que tenia als territoris de frontera entre Castella i Aragó fou promoguda una llarga qüestió amb l’àvia paterna de Blanca, la reina vídua Maria de Molina Fou projectat el matrimoni de Blanca amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal Retirada la seva mare al monestir de…

Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren…

Fidel servidor de Pere III, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya Annexat al Principat el reialme de Mallorca, fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1344 i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els qui havien estat partidaris del rei de…