Resultats de la cerca

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966 i dos…

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit de la…

S’inicià, el 1970, com a pilot, posteriorment presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1992-2004 i fou directiu de la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme, de la qual rebé la insígnia de plata el 2010

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Membre del Valldemia de Mataró en la seva joventut Durant els anys cinquanta fou president de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol i el 1960 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge com a vicepresident, i el 1965 en fou elegit president També fou delegat de la selecció espanyola absoluta, membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge i vicepresident d’aquest mateix organisme el 1971 després de dimitir com a president de la Federació Catalana

Guanyà les Copes Janer i Sanromà amb el Dunlop i participà en una edició de la Volta a Catalunya El 1960 fou nomenat delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida i organitzà el Campionat d’Espanya de persecució 1963 i les arribades a Lleida de les voltes a Espanya i Catalunya Morí el 1966 durant el desenvolupament de la Volta a Lleida Després de la seva mort s’instaurà el Trofeu Baldomir Capdevila

Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, dos d’…

Iniciat al Club Natació Reus Ploms, participà en diverses competicions provincials Durant els anys noranta fou membre de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme i el 1994 fou un dels fundadors del Cambrils Club Natació També fou tècnic de l’equip júnior de salvament i socorrisme del CN Reus Ploms

L’any 1931 fundà el Club de 7 a 9 de Barcelona, del qual també fou president Fou soci actiu del Club de Tennis de la Salut i president de la Federació Catalana de Tennis Taula 1943-44 Com a jugador arribà a disputar les semifinals en els Campionats de Catalunya

Durant la dècada de 1980 revisà físicament els púgils abans dels combats Fou directiu de la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1981, 1982-84 en dues etapes