Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
fitostabilització
Ecologia
Tècnica de fitoremediació que consisteix en l’ús de plantes tolerants al contaminant que, bé per l’absorció o bé per la precipitació en la rizosfera, immobilitzen el metall, amb la qual cosa es disminueix la seva biodisponibilitat per a la resta d’organismes.
pom
Pom de porta
Peça esfèrica o arrodonida, de metall, fusta, vidre, etc., que és posada com a ornament a l’acabament d’un barrot o d’un element vertical d’una barana, d’un moble, etc., o que en una porta, en un calaix, etc., serveix d’agafador.
esperó d’apicultor
Esperó d’apicultor
Apicultura
Eina de metall proveïda d’una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament escalfada, serveix per a incrustar a la cera estampada els filferros muntats en els quadres del rusc per tal que les bresques restin sòlidament fixades.
nitrat d’argent
Química
La més important de les sals d’argent, obtinguda per acció de l’àcid nítric sobre el metall pur o sobre aliatges argent-coure (ja que, més estable a la calor que el nitrat de coure [II], és fàcil de separar-lo d’aquest darrer).
Forma cristalls que es fonen a 212°C i s’ennegreixen a la llum en presència de matèria orgànica Lleugerament soluble en alcohol, és molt soluble en aigua, amb la qual dóna solucions neutres És emprat sobretot per a la preparació dels halurs d’argent, utilitzats en la indústria fotogràfica com a reactiu analític, en la fabricació de miralls i per a la tintura dels cabells En medicina és utilitzat, diluït, com a antisèptic i astringent, per exemple en el tractament de cremades i en la profilaxi de l’oftàlmia dels nadons Mesclat amb petites quantitats de clorur d’argent o de nitrat potàssic i…
quadrat
Disseny i arts gràfiques
Peça de metall que té el cos de la lletra, l’alçada dels espais i l’amplada variable, igual o superior a un quadratí i mig, emprada per a completar les ratlles curtes o col·locada entre les lletres quan hom les vol molt separades.
autolubrificació
Tecnologia
Lubrificació per ella mateixa d’una peça sotmesa a fricció, com és ara les constituïdes per materials antifricció i les formades amb tècniques de premsat de pólvores de metall, els porus de les quals acumulen lubrificant que alliberen durant el funcionament de la peça.
didal
Didal
Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla; generalment té pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui.
tub
Música
Manera abreujada de denominar la columna d’aire continguda dins dels instruments de vent i que en constitueix la font de so.
El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…
La Ferreria i Construccions de Joan Torras i Guardiola
El cas de Joan Torras i Guardiola 1827-1910 és força excepcional un arquitecte que crea un taller de construccions metàlliques i acaba convertit en un fabricant d’acer Joan Torras, arquitecte Joan Torras i Guardiola, un arquitecte que creà un taller de construccions metàlliques i acabà convertit en fabricant d’acer Joan Torras nasqué a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona, l’any 1827, fill d’un forner d’aquella població Començà estudis a la classe d’arquitectura de l’Escola de la Llotja, organitzats per la Junta de Comerç de Barcelona Els hagué de continuar a Madrid, perquè a Barcelona…
art xinès
Vas xinès de l’època ming
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…