Resultats de la cerca
Es mostren 9554 resultats
Genís Leyva Cuevas
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins en línia.
S’inicià en un dels primers clubs d’aquesta especialitat, l’HC Premià 1995-98 Més tard, passà pel Club Escolapis Sarrià, el CHL l’Escala i el CH Rubí Cent Patins, del qual també fou entrenador Aconseguí cinc Campionats de Catalunya i tres d’Espanya, i guanyà una Copa del Rei En l’àmbit internacional, participà en tres Campionats del Món 1998, 1999, 2003 En la seva única representació de la selecció catalana, aconseguí el tercer lloc a la World Cup 2004 Fou seleccionador català en la primera Lliga mediterrània
Jaume Hernández Bertrán
Ciclisme
Ciclista de carretera i tècnic.
Com amateur guanyà el Cinturó de l’Empordà 1993 i el Trofeu Guerrita 1994 El 1996 fou tercer al Campionat d’Espanya de contrarellotge Competí com a professional per als equips Festina 1996-2001 i Team Coast 2001-03 Disputà tres edicions del Tour de França i dues de la Vuelta a Espanya Quan deixà la competició, dirigí les sessions per a joves al velòdrom de Barcelona El 2009 ingressà com a director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme Un parell d’anys més tard entrà com a massatgista de l’equip rus Katusha
Josep Parrado Ruiz
Hoquei sobre patins
Àrbitre i dirigent d’hoquei sobre patins.
Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí
Ramon Campabadal Martí
Futbol
Futbolista.
Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu
Francesc Bernal Fatjó
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc 1929, i Espanya-França 1932 Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova 1931 i tercer a la travessia del port de Barcelona 1929 El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa
Fibracolor

Façana principal de la capella de Fibracolor
© Alberto González Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Tordera (Maresme).
El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext
Podòlia
Vall
Regió històrica que s’estén entre la vall del Dnièster i el curs superior del Bug.
És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial
Metapont
Localitat
Antiga ciutat de la Lucània, corresponent a l’actual localitat de Metaponto (Basilicata).
Fundada, probablement, pels aqueus del Peloponès, al s VIII aC, fou també habitada per altres pobladors grecs beocis, foceus, etolis Aliada de Síbaris i de Crotona, acollí Pitàgores quan fou exiliat d’aquesta darrera ciutat Entrà dins l’òrbita de Tàrent i, més tard, s’alià amb Roma Ocupada per Anníbal ~210 aC, fou reconquerida pels romans i mantingué una esplendor notable fins a l’època imperial Conserva dos temples d’Hera i d’Apollo Lici, d’ordredòric, hexàstils i perípters, i restes de l’àgora, d’un teatre i d’una necròpoli
Una quarantena de morts en una cadena d’atemptats a Bagdad
Després de fer explotar un cotxe bomba en un centre comercial de la capital iraquiana, dos homes armats obren foc contra els vianants, atac en què moren 18 persones, fins que, acorralats per la policia, fan detonar els explosius que porten Poc després, al nord de la ciutat, dues bombes causen una vintena de morts Més tard, en un altre atac amb bomba moren 5 persones al suburbi de Nahrawan Tots els atemptats es produeixen en zones de predomini xiïta i el mateix dia són reivindicats per l’anomenat Estat Islàmic
Acaba la cimera sobre el canvi climàtic
Un dia més tard de la data oficial acaba la cimera mundial sobre el clima celebrada a la ciutat polonesa de Katowice des del 2 de desembre COP24 Després de moltes resistències, especialment dels Estats Units, Rússia, Kuwait i l’Aràbia Saudita, que es negaven a subscriure un informe sobre l’escalfament global del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic Finalment, els 196 estats participants arriben a un compromís que manté el principal objectiu de la cimera de París mantenir l’augment de la temperatura mitjana de la Terra per sota dels 2ºC