Resultats de la cerca

Fou un naturalista radical i agressiu, tant en la seva actitud política com en la seva obra literària És autor de Lieder eines Sünders ‘Cants d’un pecador’, 1887 i de la novella Adam Mensch ‘L’home Adam’, 1889, a causa de la qual fou processat

Dirigí la revista “Die Gesellschaft” ‘La Societat’, 1885-1902, que agrupà els naturalistes alemanys, i escriví novelles sobre Munic, entre les quals Was die Isar rauscht ‘Allò que l’Isar murmura’, 1887

Professor de les universitats de Kiel, Breslau i Leipzig, fou el segon cap —després de Virchow— de l’escola d’anatomia patològica alemanya del s XIX Fou autor de treballs bàsics en el seu temps, que encara tenen actualitat, sobre tècniques histològiques, l’estructura de les fibres musculars estriades, els fenòmens inflamatoris, i explicà la diapedesi leucocitària 1867, l’origen dels tumors com a conseqüència de malformacions embrionàries i l’establiment de la circulació collateral en les embòlies de les artèries terminals

Formant companyia amb Leonhard Hutz i Wolf Appentegger, tingué impremta a Saragossa a la primera meitat del s XVI Entre les seves millors edicions figuren les Constitutiones Synodales 1500 i els Fueros y observancias del reyno de Aragón 1517

Catedràtic de mecànica teòrica del politècnic de Karlsruhe 1858, es dedicà en especial a l’estudi de l’àlgebra i la geometria i donà treballs notables en el camp de la física matemàtica El 1867, fundà, amb Carl Neumann, la publicació Mathematische Annalen , que es convertí en la plataforma dels nous mètodes algebricogeomètrics

Fou deixeble d’August Kekulé a la Universitat de Bonn Professor de química a Kiel i a Berlín, els seus treballs de recerca en el camp de la química orgànica abastaren la síntesi d’èsters cetònics aromàtics, de β-dicetones i la condensació i la transposició que porten el seu nom

Treballà especialment en el camp de la geometria diferencial Introduí els símbols que duen el seu nom símbols de Christoffel associats a la forma quadràtica gμν, símbols que apareixen en la relativitat general

Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals europeus’, 1950 i Some…

Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en medis gasosos

Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una interpretació de les…