Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
carpaccio
Alimentació
Plat fred preparat amb filets de carn o de peix tallats molt fins, crus, amanit amb oli d’oliva, suc de llimona i altres ingredients.
xiprer blau
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 25 m d’alt, de capçada amplament ovoide o cònica i brancatge molt dens.
L’escorça és llisa, de color vermell o porpra, i s’exfolia en capes fines, i les fulles són esquamiformes, punxegudes i amb una glàndula resinosa de color blavós, molt aromàtiques Creix de forma natural a Arizona, als Estats Units, però és força cultivada com a ornamental en altres regions De creixement ràpid, és molt resistent a la secada i tolera tot tipus de sòls N'hi ha diverses cultivars Cglauca , de fulles blavoses Ccompacta , de capçada petita i globosa
quarto
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda, primer de billó i més tard de coure, encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda PRINCIPATUS…
bigoti
Transports
En una embarcació, franja de color blanc que comença a proa i es va aprimant fins a arribar aproximadament a un terç de l’embarcació.
batre
Oficis manuals
Treballar a cops de martell un metall (or, coure, etc) fins a reduir-lo al gruix d’una xapa o làmina més o menys prima.
estria
Geomorfologia
Hidrografia
Solcs fins i allargats produïts per l’acció de les glaceres en arrossegar blocs que freguen sobre d’altres blocs o sobre el paviment glacial.
estepa groga
Estepa groga
Tigerente (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Subarbust de la família de les cistàcies, de fins a 20 cm d’alçària, amb fulles alternes, petites i linears, flors grogues i fruits capsulars.
Creix en roquissars, vessants secs i brolles, sobre calcària
espingarda
espingarda
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan s XV i que hom emprà fins a la darreria del s XVI.
No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria
estadi anal
Psicologia
Segon estadi de l’evolució de la libido, segons Freud i els psicoanalistes, que comprèn, aproximadament, des del segon fins al quart any de vida.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la zona anal i les funcions d’excreció Durant aquest estadi s’accentuen els impulsos agressius sadicomasoquistes a causa de l’augment del control neuromuscular i també com a reacció a les exigències de l’educació