Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
registre de la propietat intel·lectual
Dret civil
Registre on hom inscriu els títols de les obres científiques, literàries, musicals i artístiques, així com també el nom de llurs autors.
quint
Història
Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat de Barcelona…
paràmetre
Electrònica i informàtica
Coeficient, aproximadament constant, que caracteritza el funcionament d’un element o d’un dispositiu determinats i que intervé en llurs equacions característiques.
Així, en un tub electrònic hom defineix tres paràmetres la resistència interna, la transconductància i el factor d’amplificació En un transistor hom parla de diversos tipus de paràmetres els més corrents són els anomenats paràmetres híbrids Els paràmetres permeten de traçar una família de corbes o funcions que descriuen el funcionament del dispositiu
Cometo
Mitologia
Nom de dues heroïnes mítiques gregues, que moriren com a càstig de llurs crims contra la religió i contra la pàtria, respectivament.
L’una era sacerdotessa d’Àrtemis Triclària, i l’epidèmia que seguí la seva mort originà les festes triclàries L’altra era filla de Ptelerac, rei dels teleboencs
cleptobiosi
Ecologia
Relació de semiparasitisme entre alguns insectes o certs ocells i diferents animals d’altres espècies els quals s’apropien de llurs nius.
sistre
Música
Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.
Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica
propioreceptiu | propioreceptiva
Medicina
Que rep l’apreciació de la posició, de l’equilibri i de llurs canvis en el sistema muscular, especialment en la locomoció.
boleoautocor | boleoautocora
Botànica
Dit dels vegetals que disseminen llurs diàspores projectant-les a distància per la dehiscència sobtada dels òrgans que les contenen (fruits, esporangis).
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància