Resultats de la cerca

Conreà el retrat a la manera del seu mestre i la pintura paisatgística i de composició amb figures El 1650 s’establí a Delft Es destaca el seu Autoretrat Boymans Museum, Rotterdam i el Sentinella museu de Schwerin Hom podria situar el seu estil entre la llibertat de traç del seu mestre Rembrandt i la rotunditat volumètrica del seu deixeble Vermeer

Inicialment treballà com a periodista, manifestant ja un cert interès per la pintura A París, tingué contactes amb artistes d’avantguarda i aprofundí aquest interès El 1942 fou nomenat sotsdirector del museu de Belles Arts de Bilbao i posteriorment passà a ésser-ne el director 1949 És important la seva activitat divulgadora Publicà monografies sobre Regoyos, Paco Durrio, El Greco, etc

Filla de l’esquiador Joaquim Bofill Membre del Club Alpí Núria, fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1971 Forma part de la Internacional Skiing History Association Collaborà en la redacció del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya 2008 Ha coordinat la museïtzació del Musèu dera Nhèu Unha, Vall d’Aran, primer centre cultural d’aquest tipus a l’Estat espanyol

Fundador de l’escola Katsukawa En la seva època fou considerat inigualable, perquè les seves obres mostraven una gran tècnica, amb una extraordinària seguretat de línies i un gran sentit artístic, expressat amb una gran subtilesa del tractat dels personatges, sobretot actors i figures femenines La sèrie Dotze mesos al Museu d’Art d’Atami és considerada la seva obra millor

Ocupà càrrecs oficials sota els yuans i els mings però, descoberta una conjura que tramava, morí a la presó Els seus paisatges són composicions grandioses i tràgiques Paisatge de la cascada, Casa al bosc de Chuqu , al Museu Nacional de Taiwan i han servit de model durant segles a l’anomenada “pintura culta” És un dels quatre grans mestres de l’època yuan

L’any 1682 contractà la pintura d’un quadre per a l’església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l’església de Sant Miquel, també a Manresa És autor d’una Immaculada 1687 per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat

Format a l’escola de Sant Carles, deixeble d’Antoni Esteve i de Molinelli Fou premiat per la Societat d’Amics del País 1867, l’Exposició Regional de València 1867 i l’Aragonesa 1868 Féu sobretot obres de tema religiós, algunes perdudes el 1936 Fou acadèmic de Sant Carles, i des del 1924, escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà es dedicà sobretot a l’estudi de les plantes i dels insectes de Mallorca Publicà diversos treballs Contribució a la flora balear 1905-49, Insectes de Mallorca Artà i Capdepera 1907, Els Limonium de la península d’Artà Mallorca 1974, etc

Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933