Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Espluga de Serra
Vista del poble d’Espluga de Serra
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia, a 1 196 m alt..
L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la…
Doldellops
Història
Quadra i antiga granja del monestir de Poblet, dins el municipi de Valls (Alt Camp), establerta en una partida donada al monestir el 1154, situada entre la ciutat i el Francolí.
L’abat Ponç de Copons 1316-48 la reformà i construí un notable edifici gòtic Adquirida el 1700 per Joan de Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins el 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una collecció d’art modern
el Cortei
Enclavament
Enclavament (1,09 km2) del municipi de la Granada (Alt Penedès), entre els termes de Subirats i d’Avinyonet, a la dreta de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs.
Colobor
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Colobor
, del municipi d’Àger (Noguera), a uns 1 100 m alt., al vessant meridional del Montsec d’Ares, damunt la vall d’Àger.
És l’antiga església del lloc i castell de Colobor , esmentat ja al s XI, despoblat a causa de la Pesta Negra 1348 Prop seu hi ha el refugi de Colobor , obert el 1964
mola de Colldejou
Baixant de Colldejou (Ripollès)
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
Colldeboix
Veïnat
Veïnat del municipi de Fígols d’Organyà (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Alinyà, al vessant septentrional de la serra de Cambrils, al voltant de la capella de Santa Pelaia.
Sant Antoni del Tossal
Ermita
Ermita del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al NW de Cerc, al cim del tossal de Miralles, excel·lent mirador de la plana de la Seu d’Urgell i rodalies.
L’església, d’un delicat estil modernista, fou donada per l’indià d’Alàs Anton Secases, de Cal Rajoler El 13 de juny de 1931, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, fou inaugurada pel bisbe Justí Guitart L’any 1977 es restaurà, fet que li féu perdre algunes de les característiques inicials S'hi celebra un aplec que reuneix habitants del municipi i de la Seu d’Urgell, i s’hi donen panets amb matafaluga beneïts
Lavit
Lavit
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès), situat a les dues ribes del riu de Bitlles, davant Terrassola del Penedès (que és al marge esquerra del riu).
L’església parroquial és dedicada a santa Maria
estany de l’Illa
Estany
Estany situat a 2 385 m d’alt, amb dos illots característics, a la capçalera del riu Madriu, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), al vessant meridional del pic de Pessons.
És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica
Igüerri
 Vincent van Zeijst.jpg)
El poble de Igüerri (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a 1 321 m alt., damunt Gotarta, de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Esteve.
Formava part de l’antic terme de Llesp