Resultats de la cerca

Aquest concepte, formulat per ÉDurkheim —a La division du travail social 1893 i a Le suicide 1897— ha estat desenvolupat per RKMerton —a Social Theory and Social Structure 1949—, per a qui l' anomia o estat anòmic és la situació en la qual els objectius socials prescrits són incompatibles amb les normes que regulen llur consecució i s’originen conflictes, tensions, frustracions específiques de cada cas

Pertangué al s XIV a Antoine le Flamenc, que hi fundà l’església de Sant Jordi, i després a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi o Atalandi, i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia

Poeta parnassià en Les lendemains 1885 i simbolista en Poèmes anciens et romanesques 1890, assoleix finalment un estil com més va més personal, ple de sentiment i melangia Les medailles d’argile 1900, La cité des eaux 1902, Vestigia flammae 1920 i Flamma tenax 1928 Escriví també novelles i contes plens de fantasia i misteri, com La double maîtresse 1900 i sobretot Le mariage de minuit 1903

El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère

Fou també pintor, escriptor i diplomàtic En bona part autodidacte, rebé, però, lliçons d’Alfredo Casella i d’Igor Stravinskij La seva obra musical presenta una barreja de sensibilitat poètica i d’ironia Compongué una òpera còmica, Le carrosse du Saint Sacrement 1923, cinc ballets, entre els quals The Triumph of Neptune 1926, música simfònica, com Fantasía española 1919, música per a piano i melodies

Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari  Le Pays d’Apt  1977

Autor de nombroses antologies poètiques i propulsor de la revista “Poésie I” i de les edicions de Saint-Germain-des-Prés Ha publicat, entre d’altres, les següents obres L’horloge de vie 1966, Miroir oblique 1969, En soi le chaos 1960-1974 1976, Cent poètes pour les jeunes d’aujord’hui 1980, L’humour des poètes 1982 i Histoire de l’entretemps 1985

Format a l’Acadèmia de Gant 1888-95 Formà part de la Segona Escola de Laethem-St-Martin 1904-09 L’expressionisme alemany i el pintor francès Le Fauconnier influïren sobre ell, que trobà el seu estil propi estilitzacions robustes, geometritzants i arcaïtzants de temes molt sovint camperols, que el fan aparèixer com un dels principals expressionistes belgues del seu temps al costat de Constant Permeke

Propagandista d’una concepció cristiana de contingut democràtic i social, dirigí L’Éveil Démocratique i La Démocratie i fou l’inspirador de Le Sillon i La Jeune République 1812, agrupació democratacristiana que l’any 1944 s’integrà en el Mouvement Républicain Populaire MRP, del qual fou president honorari 1945 Fou elegit diputat 1919-24, 1945-50 És considerat l’iniciador de la democràcia cristiana a França

Collaborà en La Pléiade i en el Mercure de France La seva trajectòria poètica evoluciona des d’uns primers moments encara romàntics fins a una creació totalment d’avantguarda, dintre ja del surrealisme Entre les seves obres cal esmentar Le bouc émissaire 1889, Les féeries intérieures 1907, La mort du berger 1928 i pòstumament Bretagne est univers 1941 i L’Ancienne à la coiffe innombrable 1946