Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
Sant Salvador de Vilaverd (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’esglesiola de Sant Salvador és situada a uns 1 300 m d’altitud i domina la serralada del Catllarí i les muntanyes de Busa Situada en plena Vall de Lord, en un paisatge d’alta muntanya, és una de les moltes capelles romàniques de difícil accés Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,5 — y 67,2 31 TCG 935672 Aspecte que ofereix l’església des del costat sud-oest RViladés Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera R Viladés Per arribar a l’església de Sant Salvador cal agafar la…
Santa Maria de la Sanabra (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Petita capella adossada a la masia de la Sanabra, avui dia destinada a magatzem agrícola ECSA - E Pablo Aquesta església és situada al costat de la masia de la Sanabra Cal agafar la carretera de la fàbrica de ciment, passar per darrere del convent de Sant Ramon de Penyafort, fins a la masia de Cal Noi, i pel mateix camí, a uns 200 m cal agafar un trencall a l’esquerra fins a la masia JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF882729 Història El lloc de la Sanabra és esmentat per primera vegada l’any 992 en la forma llatina Sinapis El 993 Guilleria donà a Sant Cugat del Vallès part d’un…
Els estanys de Sils
Herbassars d’aiguamoll i plantacions de pollancres als terrenys de l’antic estany de Sils Ernest Costa Els estanys de Sils 21, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Aquest espai és constituït per una petita part de la depressió en què s’ubicava un extens estany —l’antic estany de Sils— que tenia unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada per un i mig d’amplada L’estany, situat al bell mig de la plana de la Selva, fou dessecat de manera definitiva a mitjan segle XIX, després de força intents anteriors frustrats o incomplets Actualment, l…
Sant Salvador de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Petit edifici que s’aixeca aïllat en un extrem de la carena de l’Aguda ECSA-X Solé El temple de Sant Salvador de l’Aguda es troba aïllat a l’extrem d’una carena muntanyosa, a uns 400 m de l’església de Santa Maria de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG677310 Des de l’església de Santa Maria de l’Aguda, cal seguir una pista que vorejant la carena hi porta XSB Història Aquesta església fou una capella de la parròquia de Santa Maria de l’Aguda És esmentada per primera vegada l’any 1100, en què els vescomtes de Cabrera donaren la capellania de Sant Salvador de l’Aguda a Santa Maria de…
Molí de la Torre (la Riera de Gaià)
Art romànic
Situació Molí situat a l’entrada del poble de la Riera de Gaià, molt proper al riu Gaià Mapa 34-18473 Situació 31TCF628582 El que resta del molí forma part de les dependències de la casa de la torre de Riera de Gaià Aquesta casa és situada a l’entrada del poble, venint de l’autopista A-7 o de Torredembarra Molí En qualsevol molí fariner mogut per l’aigua es poden distingir una sala de les moles, un cacau, on hi ha els rodets, i una bassa L’element més ben conservat en aquest molí és la sala de les moles Fa 6,60 m de llarg per 3,88 m d’ample S’hi entra per la banda occidental La sala és…
Castell del Ròc Blanc (Trevilhac)
Situació Castell situat al cim d’una agulla rocosa al vessant meridional de la muntanya del Ròc Blanc, sobre el torrent de Rapana, mig quilòmetre a l’E del castell de Rocaverd Hi podia haver una relació visual entre tots dos castells Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′20″ N - Long 2° 28′41″ E Des de la carretera que va de Trevilhac a Sornian, abans d’arribar al castell de Rocaverd, es pot veure a l’altra banda de la vall Per a arribar-hi, des de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, s’ha de grimpar per una tartera i després enfilar-se al cim de l’agulla utilitzant mitjans…
art asturià
art asturià Santa María de Naranco, Oviedo (segle IX)
© Fototeca.cat
Art
Formes d’art de la cort d’Astúries, de primer a Cangas de Onís, després a Oviedo i a Lleó, des del segle VIII fins a l’època d’Alfons III.
És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la…
Sant Martí de Lleida
Església
Església del municipi de Lleida (Segrià), a ponent del turó de la catedral de Lleida.
No se’n coneix la data de la consagració, però és esmentada dins l’ Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis , el document promulgat pel bisbe restaurador Guillem Pere l’any 1168 L’edifici romànic és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, de perfil també apuntat, suportats per columnes semicirculars amb capitell, fust llis i base sobre un baix podi La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, l’interior del qual és decorat amb set petits arcs de mig punt, suportats per sis pilastres de menor alçada que les columnes Les pilastres suporten…
Robert Saladrigas i Riera
Robert Saladrigas i Riera
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Estudià peritatge mercantil i econòmiques Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino , Tele-estel , ABC , Cavall Fort , Tele-exprés i, sobretot, a La Vanguardia , on collaborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb Entre juliol i setembre 1967, premi Joaquim Ruyra 1966, la seva obra més difosa, a la qual…
,