Resultats de la cerca

Escriví una peça de teatre The Gentleman in Grey, estrenada el 1907, però aviat s’inclinà per la novella The Passionate Elopement 1911, Carnival 1912 i altres Ha escrit més de trenta novelles i una trilogia sobre les seves experiències a la Primera Guerra Mundial Realista en la descripció, una part de la seva producció és força tòpica i efímera

La seva obra, relacionada amb el cubisme i concretament amb el de BBraque, se simplifica en formes arrodonides Té com a tema bàsic la dona i com a problema plàstic les relacions entre els volums i l’espai Guitarra 1918, Les sirenes 1937, Figura jacent 1941 La seva producció d’aiguafort i dibuix illustracions de poemes de PÉluard és d’una gran qualitat

Des del 1944 dirigí la revista humorística “La Codorniz” La seva producció novellística s’inclou dins una comicitat fàcil i intranscendent que, malgrat tot, assoleix sovint un consistent caire crític És autor, entre nombrosíssims títols, de La gallina de los huevos de plomo 1950, Mundo, demonio y pescado 1964, Cuéntaselo a tu tía 1969, Réquiem por una furcia 1970 i Tierra cachonda 1977

Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies

Al principi, treballà la fusta i fou realitzador de mascarons de proa Posteriorment s’especialitzà en els retrats de bust i les escultures decoratives per a l’arquitectura Cal destacar de la seva producció l’estàtua de mida natural de George Washington per a l’Independence Hall de Filadèlfia i el seu Autoretrat de bust Pennsylvania Academy of Fine Arts

Format als EUA, s’ha especialitzat en un vessant de la tècnica del collage que ell denomina descollage les seves obres, de caire abstracte, simulen fragments de tanques publicitàries de carrer estripades o fetes malbé Hom l’adscriu dins el corrent del nou realisme, bé que en la seva producció hi ha també punts de contacte amb el pop-art

Fill d’humils artesans, fou pastor calvinista i participà en la guerra de la independència 1848 Es donà a conèixer amb el recull poètic Népregék, népmondák ‘Contes i llegendes populars’, 1846, però la seva millor producció són les balades, les cançons populars i les poesies patriòtiques allegòriques, amb temàtica sobre la caducitat de la vida humana o els sofriments de la nació oprimida

Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se plenament al teatre Tanmateix, la seva primera obra, La taverne des étudiants 1854, fou un fracàs però amb Pattes de mouche 1860 esdevingué autor de moda Conreà tota mena de gèneres i emprà tots els recursos dramàtics imaginables De la seva producció cal destacar també Patrie 1869, La Tosca 1887, Madame Sans-Gêne 1893, etc

Collaborà estretament amb el seu germà Muḥammad 1892-21 És notable la seva contribució a la creació de neologismes en l’àrab contemporani Autor de novelles, d’obres d’assaig i de teatre, destacà per la seva vasta producció de contes al-šayḫ ǧum'a wa-agāṣ iṣ uḫra ‘El xeic Gum'a i altres contes’, 1925, Tamraḥinna ‘aǧab , 1958, etc

S'establí a Augsburg, ciutat on assolí fama i fortuna Més endavant fou nomenat pintor de la cort de l’emperador Maximilià I, de qui féu nombrosos retrats De la seva obra sobresurt la producció de retaules, en els quals es fa evident la influència de Zeitblom, artista d’Ulm, que probablement fou el seu mestre Retaule de Mindelhem Palau de Donzdorf, Nuremberg