Resultats de la cerca
Es mostren 8289 resultats
Gai
Cristianisme
Papa (283-296).
Prohibí que hom fos ordenat bisbe si no havia exercit els altres ministeris inferiors La seva festa se celebra el 22 d'abril
Carlo Emilio Gadda
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements lingüístics…
Niccolò Forteguerri
Literatura italiana
Escriptor italià.
Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo , fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto publicada pòstumament el 1738, poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana
Hippolyte Flandrin
Pintura
Pintor romàntic francès.
Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi
Marco Antonio Flaminio
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i poeta italià.
Participà en el concili de Trento i propugnà una reforma eclesiàstica, però dins la línia ortodoxa Escriví poesia amorosa Lusus pastorales , ‘Jocs pastorals’, publicats a Carmina quinque illustrium poetarum , 1552, d’inspiració bíblica Paraphrasis in triginta Psalmos , 1546 i religiosa De rebus divinis carmina, 1551
Isidoro Carini
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic italià.
Promogué el desenvolupament dels estudis històrics sicilians Ocupà diversos càrrecs al Vaticà, entre els quals el de prefecte de la Biblioteca Vaticana Entre les seves obres destaquen De rebus Regni Siciliae 1882 i Gli archivi e le biblioteche di Spagna in rapporto alla storia d’Italia in generale e di Sicilia in particolare 1884
Gerolamo Cardano
Esoterisme
Matemàtiques
Medicina
Metge, matemàtic i astròleg italià.
Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Niccolò Campani
Literatura italiana
Escriptor italià, dit també Strascino
.
Escriví diverses farses burlesques, el protagonista de les quals era sovint el tipus de pagès astut i rústec que després popularitzà Ruzzante Magrino 1514, Coltellino 1520, etc
Calixt II
Cristianisme
Nom que adoptà Guiu de Borgonya
en ésser elegit papa (1119-24).
Fou arquebisbe de Viena del Delfinat 1088 i legat papal a França Després de signar amb l’emperador Enric V el concordat de Worms , que posà fi a la lluita de les investidures, convocà el concili I del Laterà 1123, on nomenà Oleguer de Barcelona legat per a la croada contra els sarraïns Ajudà el bisbe de Roda, Ramon Guillem, contra les reclamacions territorials dels bisbes d’Osca i d’Urgell