Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
riu de la Guilla
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Llobregat d’Empordà per la dreta; neix al coll de Lli, a la serra de l’Albera, al terme de la Vajol.
Després de passar per Agullana, desemboca al collector prop de l’Estrada
Gotarta
 Vincent van Zeijst.jpg)
Vista del poble de Gotarta (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, a 1 195 m alt., damunt el Pont de Suert.
De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi
xarel·lo
Agronomia
Enologia
Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga criança.
La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
Campdàsens
Caseria
Caseria del municipi de Pontons (Alt Penedès) situada a la dreta de la carretera de Pontons a Valdossera i al Pla de Manlleu, 2 km a ponent del poble de Pontons.
Pren el nom del mas de Campdàsens, documentat al s XIII
Cal Vies
Enclavament
Enclavament del terme de l’Arboç (Baix Penedès) situat entre els termes de l’Alt Penedès de Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal.
El veïnat es troba a 6,5 km del cap del municipi en direcció a Vilafranca del Penedès
fonts del Cardener
Aspecte de les fonts del Cardener
© CIC-Moià
Ressurgència d'aigua, capcelera del Cardener, situada a 1.050 m alt. al vessant oriental de la serra de Port del Comte, dins del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès).
jacint
Jacint
Ursula Deja / Fotolia.com
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de fulles amples i de flors blanques o diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.
És planta jardinera molt comuna i estimada
escola de Catí
Música
Grup de músics, originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) i dels pobles del voltant, que al s XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.
Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales 1742 L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades
pinsap
Pinsap
© C.I.C-Moià
Botànica
Arbre, de la família de les pinàcies, de fins a 30 m d’alt, de capçada cònica, de fulles linears, agudes, gruixudes, rígides i patents, i de cons erectes i el·lipsoidals.
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…