Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
Bruguera
Bruguera
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.200 m) del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; l’església parroquial de Sant Feliu és romànica.
Formà municipi fins a mitjan segle XIX
Torogó
Vista del poble de Torogó
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret (974m alt) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d’Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia.
La seva església era un antic priorat de Torogó
Clairà
Clairà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l’esquerra de l’Aglí; el terme és drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La superfície agrícola és de 1 052 ha hi predomina la vinya 849 ha de denominació d’origen controlada, els arbres fruiters 175 ha d’albercoquers, presseguers, pereres i pomeres i les hortalisses 80 ha Darrerament hi ha un lleuger augment de la vinya i les hortalisses a camp obert o hivernacle en detriment dels arbres fruiters La població, després d’un màxim de 1 871 h el 1886, disminuí fins a arribar a 1 280 h el 1946, que s’inicià una recuperació El poble 1 330 h agl i 85 h diss 1982 8 m alt és prop d’un km a l’esquerra de l’Aglí, a la carretera de Perpinyà a Sant Llorenç de la Salanca, la…
séquia de la Cerdanya
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia derivada del riu d’Aravó (afluent, per la dreta, del Segre) al molí de la Vinyola, dins el terme d’Enveig (Alta Cerdanya), que rega la plana cerdana a la dreta del Segre i del riu d’Aravó.
el Masserof
Caseria
Caseria (5 h diss [1960]) del municipi de Xaló (Marina Alta), situada al S de la vila, a la vall del barranc del Masserof, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos, que davalla de la serra de Bèrnia.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume II donà, el 1325, a l’almirall Bernat de Sarrià
Matamargó
Església de Sant Pere de Matamargó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó
(nom que pren al curs alt la riera de Salo
, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial Sant Pere depenia, al s XII, de l’abadia de Cardona Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia
Murcurols
Masia
Masia del municipi de Gisclareny (Berguedà), situada al vessant dret de la vall de Murcurols, drenada pel torrent de Murcurols, afluent de capçalera del Bastareny; al mateix vessant dret hi ha el gran bosc dit la baga de Murcurols
.
riu de Muntaner
Riu
Afluent de la ribera d’Ordino per la dreta, dins la parròquia de la Maçana (Andorra); neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
riu Cànyoles
Riu
Afluent del riu d’Albaida per la dreta, que neix dins el terme de la Font de la Figuera (Costera) al peu del port d’Almansa, travessa la Costera i desguassa al seu col·lector dins el terme de Xàtiva.
Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km
el Forn del Vidre
Església
Masia i antiga església de Sant Martí (també coneguda com la Trinitat) del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.