Resultats de la cerca

Segon fill de Pieter Bruegel  el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618

Cinturó negre segon dan, competí representant el Club Esportiu Fran Martín Destacà en l’especialitat de tècnica, en la qual assolí diversos títols catalans i estatals en diferents categories d’edat En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya individual 1996, 1997 i per equips 1998, i subcampió d’Espanya individual 1996 Assolí la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya sènior 1998, 1999, 2002 Abandonà l’alta competició, però continuà associat a la Federació Catalana de Taekwondo com a àrbitre

Fundat l’any 1967, debutà a segona territorial la temporada 1968-69 Posteriorment jugà en categories comarcals fins que l’any 1989 tornà a segona territorial Des de llavors ha jugat set temporades a primera territorial La temporada més destacada fou la 2000-01, en què es proclamà campió de grup de primera i ascendí a categoria preferent, on jugà la temporada 2001-02 Disposa d’un segon equip sènior i equips en categories inferiors Juga al camp municipal d’Alella

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, guanyà el Campionat d’Espanya d’acrobàcia aèria de nivell avançat l’any 1995 També participà a la Volta Aèria a Catalunya, en què fou segon classificat l’any 1986 acompanyat de Pere Valls Morí en un accident d’acrobàcia aèria a l’aeroclub de La Nava de Segòvia En honor seu, l’Aeroclub Barcelona-Sabadell atorga el Trofeu Jaume Brossa al guanyador de la prova d’acrobàcia de nivell avançat del Campionat d’Espanya

Fou campió d’Espanya de sidecars Acabà quart en el II Gran Premi d’Espanya-VIII Internacional de Barcelona, puntuable per al Mundial, pilotant una Norton 500 cc 1951 Participà en el Campionat del Món 1951 Guanyà les 24 Hores de Montjuïc en categoria 250 cc 1955 i la Cursa de Velomotors de la Penya Motorista Barcelona en les categories de 50 cc a 75 cc 1956 Fou segon en el Gran Premi de Sitges al Circuit de Terramar en 175 cc 1955

Començà a jugar al Club Bàsquet Prat i passà després al GER la Seda d’Educación y Descanso L’any 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en el segon equip El 1956 s’incorporà al Club Bàsquet Aismalibar de Montcada i Reixac, on romangué fins que el 1964 fitxà de nou pel FC Barcelona, amb el qual jugà tres temporades més Fou trenta-quatre vegades internacional absolut amb Espanya i medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1959

Segon comte de Tyrone i nebot del darrer rei —Shane O'Neill— d’aquesta contrada Lluità contra els anglesos per la llibertat de l’Ulster i, aliat amb Castella, reeixí a fer insurgir Irlanda sencera 1598-99 Els anglesos, reforçats, el venceren, i el 1603 se sotmeté El 1607 hagué de fugir d’Irlanda El seu nebot Owen Roe O'Neill ~1590-1649 serví trenta anys els reis de Castella i intentà, endebades 1642-46, de vèncer els anglesos a l’Ulster

Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre

Fill segon de Constantí I i de Sofia, visqué a l’exili a Anglaterra 1924-35 Tornà a Grècia com a diàdoc en ésser restaurada la monarquia i succeí el seu germà Jordi II Casat amb Frederica de Hannover —que influí molt negativament en el seu govern—, tingué cura del retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica, després de l’ocupació alemanya i la guerra civil 1946-49 El succeí el seu fill Constantí Era pare de Sofia , reina d’Espanya

Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta