Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Rocallaura

Carrer del poble de Rocallaura
© CIC-Moià
Poble
Poble de Vallbona de les Monges (Urgell), situat a 649 m alt., en un turó a la capçalera de la vall de la riera de Maldanell i en el seu marge dret.
L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…
Riquer
Caseria
Caseria del municipi d’Alcoi (Alcoià), dividit en els nuclis de Riquer Alt (313 h diss [1960]) i Riquer Baix (232 h diss [1960]), vora el Barxell, aigua amunt de la ciutat.
riu de Madrona
Riu
Riu que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell al terme de Castellar de la Ribera (Solsonès) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
el Pui
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, dit aquí del Cap de la Vall, aigua amunt de Cabó, al peu de la serra de Prada.
El lloc és documentat en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò , del 1519
garric

Garric
© Xevi Varela
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les fagàcies, de 50 a 200 cm d’alt, de fulles coriàcies, d’un color verd clar lluent, sinuades i espinoses, i de fruits en gla.
Creix a la terra baixa mediterrània
ferromolibdè
Tecnologia
Aliatge de ferro i molibdè (58 a 75% de Mo) emprat en la fabricació d’acers d’alt tremp, acer inoxidable i acers refractaris i també en certs acers de tall ràpid.
Hom l’obté per aluminotèrmia o silicotèrmia de l’òxid de molibdè produït per torratge del sulfur de molibdè
fajol

Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa
esteperola

Esteperola
Ghislain18 (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles linears, semblants a les del romaní, de flors blanques en cimes terminals i de fruits capsulars.
És una planta característica de la brolla de romaní i bruc d’hivern
līwān
Arquitectura
Element arquitectònic propi de la zona mesopotàmica, consistent en un monumental porxo d’entrada, més alt que profund i més decoratiu que funcional, propi dels palaus sassànides i de les mesquites islàmiques.
hevea
Botànica
Arbre de la família de les euforbiàcies, de 15 a 40 m d’alt, de fulles compostes de tres folíols el·líptics acuminats, de flors unisexuals agrupades en panícules i de fruits capsulars.
És natural de l’Amazònia, però és conreada en altres regions tropicals, sobretot a Malàisia És la principal planta productora de cautxú