Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Sant Pere de Castanyedell
Caseria
Caseria i antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m alt., a la vall de Castanyedell (tributària, per la dreta, de la riera Major) de les Guilleries.
Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Sant Jaume dels Cortals
Església
Església preromànica de la parroquia d’Encamp (Andorra), situada a 1 804 m alt, prop del nucli dels Cortals, al cim d’un serrat que separa les valls dels Cortals i d’Ensagents.
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, la propietat de la qual era discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de SantPere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de SantPere de Rodes , aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Magdalena de Ribalera
Santuari
Medicina
Santuari i antic hospital del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al límit amb els de les Valls de Valira i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena , que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8 000 ha
Sagàs
Santuari
Santuari del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), damunt un contrafort occidental de Cadí, sota el pui de la Bastida i sobre el barranc de Sagàs, prop de la Bastida d’Hortons.
S'hi celebren aplecs el diumenge després de Pasqua i pel setembre Formà part de l’antic terme de Cerc
Roní
Vista del poble de Roní
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a 1 101 m alt., en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial Sant Cristòfor depèn la de Beraní Als clots de Roní, s’han iniciat les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé
Puig-agut, santuari de
santuari de Puig-agut
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda) del municipi de Manlleu (Osona), situat en un petit turó (696 m alt.) cònic, termenal amb Torelló i Santa Maria del Corcó.
En 1883-86 fou bastit un petit temple expiatori hom ha dit que era el primer dedicat al Sagrat Cor, per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí El Faro de Puig-agut , de primer mensualment i després d’una manera irregular 1886-1903
Porreres
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 m alt., als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.
En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú
monestir de Pinsent
Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Pinsent) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…