Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
agulla grossa de Miralles
Turó
Alt turó (870 m), espadat per la banda S, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, dins el terme de Santa Maria de Miralles (Anoia), prop del de Bellprat.
És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció SW-NE, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui
Sant Nicolau dels Pontells
Medicina
Antic hospital situat a 1 626 m alt., al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat Era regentat per un sacerdot i uns donats El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948 És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes,…
plana de Vic

La plana de Vic, en un dia de boira
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria porcina, que ha…
Xivert

Vista del castell en ruïnes de Xivert (Alcalà de Xivert)
© C.I.C - Moià
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a l’E de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert
, aturonat a 381m alt., damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert
Voltrera
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al S del terme, entre les serres d’Odèn i de Turp, a migdia de Canelles, a la dreta del barranc de l’Óssa.
Vilalta
Llogaret
Llogaret del municipi de Targasona (Alta Cerdanya), a ponent del poble, situat a 1616 m alt, al vessant meridional del pic dels Moros, vora el límit amb l’enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya).
L’antiga església és dedicada a sant Vicenç El lloc és esmentat el 1163 com a possessió del monestir de Sant Martí del Canigó
Veri
Llogaret
Llogaret (1469 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de Sant Feliu, dins l’antic terme de Sant Feliu de Veri, a ponent i a poca distància d’aquest poble.
la Valldan
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a l’extrem occidental del terme, a la vall de la riera de Valldan, tributària, per la dreta, del Segre, damunt la vila d’Oliana (Alt Urgell).
L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, als XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer
Useu
Poble
Poble (846 m alt.) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.
La seva església parroquial Sant Romà era annexa de la de Baén La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri
serra de l’Ull del Moro
Serra
Alineació muntanyosa al límit de l’Alcoià (Alcoi i Panàguila) i el Comtat (Cocentaina), que domina pel SE la ciutat i la foia d’Alcoi i que culmina a 1 050 m alt..