Resultats de la cerca

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms, el Club Natació Tarraco i, des del 1979, amb el Club Natació Sabadell, amb el qual assolí el títol de campió de Catalunya absolut de 400 m estils individual El 1980 tornà al Tarraco i conquerí dos campionats més el de 100 m papallona i el de 200 m estils individual També guanyà dues vegades la Travessia del Port de Tarragona 1979, 1980

Pertany al Club d’Orientació de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1995 i és membre fundador del Club Esportiu Farra-O 2002 Entre altres podis en Campionats de Catalunya i Copa Catalana, fou campió d’Espanya de Relleus 2001, 2002, campió de Catalunya d’Ultrallarga Distància 2007 i de Llarga 2009, així com campió d’Espanya de Marató-O 2008, i de Catalunya 2008, 2009, formant equip amb Josep Mayolas Casas

En categories inferiors participà en Campionats d’Europa, fou campió d’Espanya infantil de dobles i de mixtos juvenil i de Catalunya infantil, tres vegades juvenil, en dobles i dos cops per equips En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1999 i per equips 1995 amb el Calella Entre altres equips jugà a l’Hospitalet, al Calella, al Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala, a l’Avilés i a La Palma

Fundat el 1984, prengué el nom de Squash Nagi fins que el 1993 passà a l’actual denominació També conegut com a Club Nagi, participa des del 1989 en els Campionats Màsters per a nedadors veterans El seu impulsor i primer president fou Emili Martínez de Laguardia El nedador més reputat, que també fou president del club, és Josep Claret i Ciuró També destaquen altres nedadors com Loli Balbuena, Julio César Cervantes o Rosa Sellarès

Des de la seva fundació 1986 ha collaborat en l’organització de diverses competicions estatals i internacionals disputades a l’aeròdrom d’Empuriabrava Entre les més destacades hi ha nou Campionats d’Espanya 1997, 2002-09, tres d’Europa 1994, 1998, 2002, tres del món 1989, 1993, 1995 i tres Copes del Món 1994, 1998, 2002 de diferents especialitats de paracaigudisme El 2008 s’encarregà de l’organització de l’Easter Boogie Internacional

Competí representant el Club Natació Barcelona 1983-85 i el Joventut Atlètica de Sabadell 1988, però desenvolupà la major part de la seva carrera a l’Scorpio de Saragossa Fou campiona de Catalunya dels 3000 m 1983 i de cros en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Pujà deu cops al podi dels Campionats d’Espanya de cros, però no guanyà mai el títol Participà en catorze edicions del Campionat del Món de cros

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà set Campionats de Catalunya 1953, 1955-60 i un d’Espanya 1954 de 200 m En la mateixa prova, establí dotze rècords de Catalunya 1949-61 i un d’Espanya 1954 També fou recordista català de 100 m en cinc ocasions entre el 1949 i el 1956 Compaginà la natació amb el waterpolo, el salvament i el socorrisme, i en les tres especialitats competí en torneigs internacionals

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions