Resultats de la cerca
Es mostren 7082 resultats
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
Frederic Macau i Vilar
Construcció i obres públiques
Geologia
Enginyer de camins i geòleg.
Treballà a les illes Canàries Com a director de carreteres de Girona, hi planejà la modernització dels principals vials Fins a la seva mort, fou un dels professors de la càtedra de geologia a l’escola d’enginyers de camins de Madrid Publicà Mapa de situación de los terrenos yesíveros en España 1962, Evolución sedimentaria del delta del Ebro 1962 i Los depósitos miocenos i cuaternarios del bajo Ebro 1965, en collaboració amb Solé i Sabarís, Llamas i CVirgili És remarcable l’estudi de la costa del golf de Roses Geología, viento y geometría 1966 Deixà inèdit un voluminós tractat de…
Lluís III de Provença
Història
Rei titular de Nàpols (1417-34) i comte de Provença i duc d’Anjou (1417-34).
Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat
Margarida de Lloria i d’Entença
Història
Filla de Roger de Lloria.
Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei
Marita Koch
Atletisme
Atleta alemanya.
Especialista de les proves d’esprint llarg, 200 i 400 m llisos, en les competicions internacionals representà l’antiga República Democràtica Alemanya El 1975 assolí el segon lloc dels 400 m als campionats d’Europa Júnior El 1978 establí els primers rècords del món en 200 22´06 i 400 49´19 m llisos que més endavant deixà establerts en 21´71 i 47´60 respectivament Campiona d’Europa a Praga el 1978, a Atenes el 1982 i a Stuttgart el 1986 en 400 i 4 × 400 m llisos El 1980 assolí la medalla d’or en 400 m llisos en els Jocs Olímpics de Moscou Es retirà el 1987
Bram van Velde
Pintura
Pintor holandès.
Format en un ambient tradicional, el 1922 començà a treballar conjuntament amb altres pintors dominats per l’expressionisme germànic L’any 1925 s’establí a París i entre el 1932 i el 1936 residí a Mallorca, d’on se n'hagué d’anar per causa de la guerra del 1936 Durant la Segona Guerra Mundial deixà de pintar, i un cop acabada, reprengué l’activitat estimulat pel grup COBRA, del qual és considerat un predecessor La seva obra, que ha influït directament o indirecta molts artistes actuals, eliminà progressivament els elements naturalistes així com qualsevol rigidesa geomètrica
Rafael Valls i David
Literatura catalana
Enginyer industrial i escriptor.
Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…
batalla de Bailèn
Història
Militar
Batalla lliurada el 19 de juliol de 1808 prop de Bailèn (Andalusia) entre l’exèrcit francès comandat pel general Dupont i les tropes reunides per les juntes de defensa de Granada i Sevilla sota el comandament del general Castaños.
A les tropes andaluses s’afegí un cos de voluntaris format en gran part per genets garrochistas andalusosEls francesos es deixaren dividir i encerclar, i, després de repetits atacs per a rompre el cercle, Dupont decidí de rendir-se amb totes les tropes Els presoners foren conduïts a l’illa de Cabrera, on en moriren molts Fou la primera derrota a camp obert soferta pels exèrcits napoleònics i tingué un gran ressò a tot Europa com a conseqüència de la derrota, Josep Bonaparte sortí de Madrid i deixà tot el sud de la península Ibèrica a les mans de les juntes de defensa
Cronicón mayoricense
Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.
Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542