Resultats de la cerca

És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral, vers el 1215, pel notari Andreu d’Almúnia, bé que és obra de l’escrivà i prevere Pere de Madriguera S'inicià amb el privilegi del rei Odó a Vic del 889 té set documents anteriors a l’any 1000, i la resta, dels s XI, XII i algun del XIII

Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV

Estudià música amb J Lasalle, J Bourbon i A Petit, entre d’altres Especialitzada en el lied i l’oratori, el 1912 inicià una brillant carrera com a concertista en diverses sales d’arreu de França i d’Europa Destacà en el terreny sacre i, sobretot, en les mélodies franceses Retirada de forma prematura el 1941, dugué a terme una notable tasca docent al Conservatori Americà de Fontainebleau, on impartí classes fins el 1963

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, i estudià solfeig i clarinet amb R Joseph El 1910 es traslladà a París, on fou alumne de L Diemer al Conservatori Nacional Les seves obres per a piano, entre les quals destaquen Nibo Meringue de Carnaval , La Dangereuse Meringue Haitienne i Fleur d’Haití , recullen la tradició de la música popular haitiana i els ritmes caribenys Fou director de música de la República d’Haití

S’inicià musicalment a sis anys i posteriorment amplià els seus estudis a l’Escola Central de Música de Moscou i al conservatori de la mateixa ciutat Descobert per directors com Zubin Mehta, aviat fou convidat a realitzar diverses gires pels Estats Units Actuà algunes vegades sota la direcció de Leonard Bernstein, amb qui assolí un gran èxit de públic i crítica en ocasió d’uns concerts realitzats a París al setembre del 1975

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

Creat el 1989, començà navegant per la costa i els canals d’Empuriabrava i poc després s’inicià en descens d’aigües braves L’any 1996 s’integrà al Centre Excursionista d’Olot com a secció de piragüisme Competeix en aigües tranquilles, regates, descensos, eslàlom, piragüisme acrobàtic i surf Participa en concentracions de piragües, organitza travesses i, des del 1997, la Regata Volcànica del Fluvià També participa en la Lliga de caiacpolo

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona l’any 1952 impulsat pel seu pare Miles Dalmau Es proclamà campió d’Espanya en iol de quatre 1953-55, en canoa 1953-55, en outrigger de quatre 1954-55 i en vuit amb timoner 1958 També fou deu vegades campió de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Amb la selecció espanyola participà en el Campionat d’Europa 1953 i en els Jocs Mediterranis 1955

S’inicià en les competicions escolars atlètiques de l’ONCE, on destacà en salt de llargada i en velocitat Especialista en salt de llargada, el seu palmarès inclou una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1993, una de plata 1994 i una d’or 1995 en els Campionats del Món, i una medalla d’argent en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Es retirà l’any 2000 a causa de continuades lesions musculars

S’inicià en el diari esportiu 4-2-4 l’any 1976 Posteriorment treballà a El Correo Catalán , El Periódico de Catalunya i El País El 1986 s’incorporà com a redactor de La Vanguardia i el 2004 assumí el càrrec de redactor en cap d’esports Collaborà en l’ Enciclopèdia mundial de futbol i l’ Enciclopèdia mundial de tennis Rebé el premi de periodisme esportiu de la Lliga de Futbol Professional 2000