Resultats de la cerca

Mestre, collaborà a la premsa valenciana amb crítica d’art i publicà nombrosos llibres de poemes en castellà Los niños cantan 1936, amb música de Manuel Palau, Libertad feliz 1937, Los cuatro horizontes 1938, Desnuda verdad 1939, Primavera sencilla 1939, Viento del destino 1954, entre d’altres Escriví també teatre en castellà Hombre en el sueño 1938 i Teatro épico infantil 1938 En català escriví els poemes aplegats en Jocs d’alfils 1935, Els poemes quotidians 1959 i L’any 1960 És autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo 1952

El castell de Sant Vicenç, esmentat en el Manual de Novells Ardits , era la casa o el palau que els barons de Cervelló i de Sant Vicenç posseïen a la vila de Sant Vicenç dels Horts El 1344 va refugiar-s’hi el dissortat rei Jaume III de Mallorca, perseguit per Pere el Cerimoniós, segons conta aquest rei en la seva crònica És probable que es tractés del gran casal conegut darrerament per Cal Perals, amb finestrals de pedra esculpits del segle XVI, que va ser enderrocat el 1976

Al mes de juny del 1726 fou nomenat mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, com a successor de Josep Picanyol Ocupà el lloc durant trenta anys, al llarg dels quals hi impulsà diverses iniciatives, com ara la reorganització de la capella musical, que amplià amb places per a violí, oboè i fagot El 1756 Josep Duran li succeí en el càrrec Tria compongué diversos oratoris, com per exemple La fábrica del arca de Noé en San Cayetano i El misterio de Terebinto , entre altres obres

El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana

Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana

Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de  Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit

El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme

Estudià a Roma i residí a Nàpols, on collaborà en les obres del palau dels virreis Cridat a Madrid per Felip II, li fou encarregada la construcció del monestir d’El Escorial, del qual féu els plans, retocats en part pel rei A la seva mort JHerrera continuà les obres deixà una part important edificada, de la qual destaquen la façana sud i el pati dels Evangelistes, la seva obra mestra Treballà també a Aranjuez i sembla que féu, a Madrid, la façana de l’església de Las Descalzas Reales

Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del  Diccionario enciclopédico de la Música  1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones

Estudià a Jerusalem amb Mordeḥai Ardon i a Zuric amb S Giedion L’any 1951 s’establí a París, on connectà amb artistes abstractes i superrealistes no obstant això, féu les seves recerques en el camp de l’òptica i de la cinètica Durant la dècada 1960-70 el preocupà l’obtenció d’una combinació entre pintura i so i posteriorment s’interessà pel moviment, i començà a realitzar escultures Ha dut a terme projectes de caire monumental jardins del Palau Nacional de Jerusalem barri de la Défense, a París Vincennes, etc