Resultats de la cerca
Es mostren 2251 resultats
Sant Pere Sasserra (Biosca)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix avui dia aquesta interessant esglesiola, a desgrat d’estructures adossades que n’alteren el primitiu volum ECSA-E Pablo L’església de Sant Pere Sasserra presideix un petit llogaret situat al nord-est de Biosca És al costat de la masia anomenada el Mas Mapa 34-13 329 Situació 31TCG675379 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de Biosca en direcció nord i es dirigeix a Lloberola A uns 4 km cal desviar-se a l’est fins a arribar després d’uns 3,5 km al petit nucli de Sant Pere Sasserra XSB Història Aquesta parròquia fou una dependència del monestir de Sant…
Organització eclesiàstica del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca Vegeu Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300 Les parròquies Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa…
Santa Maria de Sant Feliu d’Amunt
Art romànic
Situació Absis de l’església, decorat amb els clàssics motius llombards ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig del poble de Sant Feliu d’Amunt L’itinerari per accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Història L’església de Santa Maria és esmentada per primera vegada l’any 941, en la venda d’un alou situat dins la vila de Sant Feliu Fou reconstruïda al segle XI i esdevingué la seu d’un priorat de l’orde de sant Ruf, al mateix temps probablement que l’església de Sant…
El creixement natural
Si la reducció de la mortalitat aconseguida per les millores mèdiques i higièniques del segle XVIII va donar lloc a un creixement ràpid de la població, actualment la fecunditat és la que es presenta com a factor determinant de l’augment demogràfic vegeu els mapes 53 i 55 El mapa mostra diferències clares en la taxa bruta de natalitat i l’índex sintètic de fecunditat Àfrica és el continent que presenta expectatives de creixement més altes Les dones tenen 8 fills de mitjana al Níger, i 7 al Txad, Libèria, Burkina Faso i Angola, estats que podrien doblar la seva població en vint-i-…
La diversitat cultural a l'antiga Unió Soviètica
Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació Tanmateix, els més…
La Bauma, a Castellbell i el Vilar
Dalmau i Tolrà Germans El 1859 s’inaugurà el trajecte Terrassa-Manresa, que completava la línia de ferrocarril que comunica Barcelona amb la capital del Bages L’estació de Castellbell i el Vilar posava en contacte un mitjà de transport modern amb el riu Llobregat en un lloc molt apte per a aprofitar la força de l’aigua Per això no sorprèn que l’any 1860 s’establís una primera fàbrica tèxtil a prop de l’anomenada casa de la Bauma, i es construís una presa, el canal i un salt d’aigua Els seus propietaris eren l’empresa Roca i Llubià Masats, J, Història del Bages , vol I En una guia del 1869 a…
Antoni Bergnes de las Casas
Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…
Els Bosch i l'Anís del Mono, a Badalona
L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…
Els Soujol i Companyia
Aleix Soujol Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959 Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm 60 Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada, seguint el sistema Chameroy El seu èxit va…
Els Sants Sepulcres
Art gòtic
Els grups del Sant Sepulcre o Sants Enterraments són una interpretació escultòrica de l’enterrament de Jesús que arriba a constituir una de les expressions més característiques de la imatgeria del gòtic tardà i de la pietat de la baixa edat mitjana Difosos arreu d’Europa –particularment entre França, els Països Baixos i l’Alemanya occidental– també tenen una presència força significativa a l’Europa meridional i particularment a Catalunya, on apareixen durant els segles del gòtic i persisteixen, amb diverses variants iconogràfiques i tipològiques, fins a l’època contemporània Es coneixen, al…