Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
vall de Travadell
Comarca històrica del Comtat, a les muntanyes valencianes meridionals, entre els vessants occidentals de la serra d’Almudaina i els orientals de la serra de Gorga i de l’alt de la Capona.
El nom li ve de l’antic castell de Travadell , d’època islàmica, situat prop de Gorga Sobre un sòl d’albarís marga blanquinosa i barrancs encaixats que van al riu de Seta, a la fi del s XVIII aixoplugava 1 330 h entre Gorga, Billeneta, Benillup i Benimarfull 28 km 2 El 1996 hi vivien 940 h, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres
Tost
El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes del castell de Tost, i l’església de Sant Martí
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat en un turó, a 785 m d’altitud, que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost .
Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968, que…
pic de la Cabaneta
Cim
Cim (2 841 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, al sud de la portella de la Cabaneta, des d’on davalla la vall d’Incles.
bordes de Boloriu
Borda
Grup d’habitatges temporals del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al vessant septentrional del coll de Boloriu
, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d’Arcavell.
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
Banyeres
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vansa i Fòrnols (Alt Urgell), situat a 1341 m d’altitud a la dreta del riu de Bona, a l’extrem occidental de la serra del Cadí.
La seva església de Sant Joan i Sant Vicenç de Banyeres, romànica, depenia de la parròquia d’Adraén
coll d’Arca
Collada
Coll que uneix la serra de la Cova a la tossa del Montmell (600 m alt.) en el camí d’Aiguaviva a la Juncosa del Montmell, dins el terme del Montmell (Baix Penedès).
pantà d’Alarcón
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït el 1955 al curs alt del riu Xúquer, al municipi d’Alarcón (Conca), per tal de regular els regadius valencians (40 000 ha) i la producció d’energia (281 860 kW).
Té una capacitat de 1 112 milions de m 3
Galliner
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt.).
morro de ses Ferles
Punta de la costa septentrional de Mallorca (Escorca), dominada pel puig d’Estepar (335 m alt.), entre la cala de ses Ferles, a l’oest, i la de sa Calobra, a l’est.