Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
castell de Farners
El castell de Farners vist des de l’ermita homònima
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del terme de Santa Coloma de Farners (Selva), al cim d’un turó granític (422 m alt.) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoidal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona, la castlania fou detinguda per la família Farners, succeïda des al segle XIII pels Vilademany el patrimoni passà al segle XVIII als comtes d’Aranda Fou ocupat pels remences 1485, i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners la Mare de Déu…
Estana
Vista d’Estana
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i centre de l’antic municipi de Víllec i Estana , situat a 1 483 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí.
De la seva església parroquial Sant Climent depenia el santuari de Bastanist
Estalella
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), al sud del terme, a l’esquerra del torrent de l’Estalella, afluent per l’esquerra del riu de Foix.
El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d’Estalella al monestir de Santes Creus
l’Esparra
Vista aèria de l’Esparra
Fototeca.cat
Poble
Poble (194 m alt.) del municipi de Riudarenes (Selva), a l’interfluvi de la riera de l’Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere de Cercada, dins el vescomtat de Cabrera en depèn el santuari d’Argimon antic castell Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa
Erinyà
Vista general d’Erinyà (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (716 m alt.) del municipi de Pont del Claverol (Pallars Jussà), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell, prop de la confluència amb el Flamisell.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Prop seu, a l’Escap del Congost on hi ha l’antic pont d’Erinyà s’inicia l’important congost d’Erinyà , obert pel Flamisell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell
Consolació
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Consolació
dins el municipi de Santanyí (Mallorca), a ponent del poble de s’Alqueria Blanca, aturonat (205 m alt.) en un contrafort meridional del puig Gros.
És esmentat per primera vegada el 1523 i la construcció és probablement del principi del s XVI, reformada en 1931-36 l’entrada és lateral i el conjunt emmurallat És notable l’altar barroc 1646 de Santa Escolàstica
el Llor
Vista del poble del Llor
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 522 m alt., a l’W del poble, al cim d’un tossal entre la plana de Guissona i la vall del Sió.
De la seva església parroquial Sant Julià depenen el Far i Castellmeià, amb els quals formà un municipi al s XIX
adjectiu qualificatiu
Gramàtica
Adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix (blanc, alt, petit, bonic, etc.), en oposició a l’adjectiu anomenat adjectiu determinatiu, que en limita l’extensió, sense qualificar-lo.
Els adjectius qualificatius poden ésser qualificatius pròpiament dits que expressen una qualitat i de relació o relacionals , els quals són derivats de substantius i expressen una relació entre el nom qualificat i el nom d’on deriva l’adjectiu, relació que és precisada per l’ús situació universitària , problema lingüístic, crisi econòmica Aquests darrers adjectius poden donar lloc a usos sinònims o complementaris dels del complement del nom introduït per la preposició de crisi econòmica o crisi de l’economia L’adjectiu qualificatiu pot ésser epítet , quan modifica el substantiu directament…
palmera excelsa
Botànica
Jardineria
Arbre de tronc, de la família de les palmes, de 4 a 12 cm d’alt, recobert de fibres brunes, de fulles palmatisectes i de fruits en baia, d’un blau fosc brillant.
És una palmera decorativa i relativament resistent al fred, originària del Japó
perlina blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, subllenyosa, densament llanosa, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles sèssils, oblongues i crenulades, i de flors grogues disposades en capítols globosos.
Creix exclusivament en dunes i platjes marítimes És planta remeiera emprada com a depurativa i contra la gota