Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
panigroc
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d’alt, amb fulles bipinnatipartides, amb capítols de disc groc i de lígules blanques, i amb fruits en aqueni.
Creix per les vores dels camins i en terrenys incultes de la regió mediterrània
xiprer
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, monoic, de fins a 30 m d’alt, de capçada molt sovint fastigiada i de color fosc, amb fulles esquamiformes imbricades i amb gàlbuls arrodonits.
És oriünd de la regió egea, però ha estat conreat des de temps antics a tota l’àrea mediterrània Els xiprers són plantats en jardins, parcs, cementiris i, arrenglerats, com a paravents El gàlbuls tenen propietats astringents
nuclis de condensació
Meteorologia
Corpuscles, generalment molt higroscòpics, damunt els quals s’inicia la condensació de vapor d’aigua atmosfèric en forma de gotes, quan el grau higromètric és prou alt però no arriba a la saturació.
bororo
Etnologia
Individu d’un grup de pastors nòmades fulbes (40 000 individus aproximadament) que practiquen la ramaderia de bovins en una extensa àrea compresa entre l’Adamaua, l’alt Benue i el llac Txad.
Són de raça etiòpida i de religió musulmana, amb restes importants de creences anteriors a l’islam
rogeta
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 5 a 12 cm d’alt, de capell carnós, estès, bru, amb làmines de color de mantega i de cama blanca o una mica embrunida.
Apareix en avetoses i pinedes de muntanya És comestible
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
Terrazel
Folklore
Festa amb elements tradicionals del folklore i un marcat caràcter ecològic que data de l’any 1990 i se celebra el 10 d’agost a Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès.
Hom hi simbolitza la lluita entre el bé i el mal a través de diversos personatges, com ara les temibles Llefres i els defensors de la natura, els Llambrants En destaca la bellesa i l’originalitat de tots els elements de la festa, com ara els dos gegants, que representen el Sol i la Mare Terra, a més de l’Unicorn i en Malaganya, construïts sota la direcció del figurinista Amadeu Ferré En molt pocs anys ha aconseguit arrelar i convertir-se en l’acte més destacat de la festa major del municipi
malrubí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, llanosa i blanquinosa, una mica pudent, amb fulles orbiculars crenades i amb flors blanques, disposades en verticil·lastres.
Es fa en erms, runes, etc
ulls d’àngel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors d’un vermell escarlata, i de fruits en poliaqueni.
Es fa a les messes, i és pròpia de l’Europa meridional
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
Nucli del barri de la Riera i església de Monells (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector septentrional del massís de les Gavarres, que comprèn una bona part de la vall alta del Daró i de la vall del Rissec, afluent per l’esquerra del Daró.
Situació i presentació El municipi limita al N amb Corçà, a l’E amb la Bisbal d’Empordà, al SE amb Calonge, al S amb Santa Cristina d’Aro i a l’W amb els municipis de Llambilles, Quart i Madremanya, del Gironès L’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura adoptà, el 1937, el nom de Sadurní de l’Heura El terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura té una extensió de 99,83 km 2 , després que l’any 1973 els municipis de Monells 5,60 km 2 , Cruïlles 71,13 km 2 i Sant Sadurní de l’Heura 23,14 km 2 es fusionessin en un de sol El terme s’estén pels vessants septentrionals de les Gavarres…