Resultats de la cerca
Es mostren 4498 resultats
Wakayama
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre comercial i port a l’entrada del golf d’Osaka, ha experimentat un important desenvolupament industrial, principalment en el ram de la metallúrgia Hi ha també refineries de petroli Centre d’ensenyament superior
Bandjarmasin
Ciutat
Ciutat d’Indonèsia, capital de la província de Kalimantan Meridional, a la vora del Martapura.
Situada en una àrea pantanosa, constitueix un port fluvial exportador de petroli, fusta, diamants, or, ferro i carbó Hi ha refineries de petroli Centre d’ensenyament superior Universitat Lambung Mangkurat, fundada l’any 1958
Bendery
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Escola tècnica i de medicina Conserva una fortalesa del s XVI El 1991 recuperà el nom romanès de Tighina
Ålborg
Ciutat
Capital de l’amt de Nordjylland, Dinamarca.
Centre i port comercial comunicat amb la badia d’Ålborg al Kattegat, pel Limfjorden, és, alhora, un nucli industrial maquinària, ciment, teixits i manufacturer tabac, lligat a Nørresundby per un pont damunt el fiord
Saint-Brieuc
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, capital del departament de Costes del Nord, França, en una badia del golf de Saint-Malo.
Centre administratiu, comercial i industrial Indústries tèxtils, del calçat i de la fusta Construccions mecàniques Actiu port comercial Era bisbat ja el 848, a partir d’un monestir fundat al segle V Catedral gòtica
Yantai
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la costa septentrional de la península de Shandong, és un nucli comercial, industrial filats de seda i turístic El seu port es dedica a la pesca i a l’exportació de fruita
Trieste
Ciutat
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…
Vancouver

Vista general de Vancouver
© Xevi Varela
Ciutat
Ciutat de la Colúmbia Britànica, Canadà.
Situada a la costa del Pacífic, forma un port natural a la badia de Burrard, braç de l’estret de Geòrgia Tercera aglomeració del país 2 116 581 h 2006, és centre del comerç canadenc pel Pacífic i cap de línia dels dos ferrocarrils transcontinentals el Canadian National i el Canadian Pacific La indústria de la fusta, la del paper i l’alimentària són les preponderants També té indústria metallúrgica, de material ferroviari, química i de construcció naval, i el turisme ha esdevingut, després de la indústria de la fusta, la principal activitat econòmica Hi té terminal l’oleoducte procedent d’…
Canet de Rosselló
Canet de Rosselló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la costa, entre la Tet, que en forma el límit nord, i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet) al sud, que pertany gairebé tot al terme, del qual ocupa poc menys d’un terç (782 ha).
La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya 1275 ha, expandida durant el segle XIX el 1775 ocupava només 104 ha, 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló Hi ha conreu d’arbres fruiters 150 ha albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses carxofes, escaroles La pesca resta com una activitat secundària peix d’estany i…
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes,…