Resultats de la cerca

El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total de la vinya 630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 2 ha albercoquers i les hortalisses i el farratge 1 ha cada conreu hi ha una important cooperativa vinícola 40000 hl Hom explota pedreres de marbre 16 obrers La vila 1078 h agl 1982 100 m alt és construïda en amfiteatre…

És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars Al regadiu 478 ha hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc al secà, oliveres i garrofers Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris La indústria té, en canvi, molta importància…

Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del terme és al Pedró…

El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis amb el llogaret del mateix nom, la Marcereta amb la caseria del mateix nom, l’ Alter i el Gars L’agricultura de regadiu tarongers, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori Una part de la població treballa a la indústria de la comarca El poble 338 h agl 2006, grangers té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua…

Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…

L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal