Resultats de la cerca

Realitzà els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué el primer premi de final de carrera Poc després hom li atorgà una beca per a realitzar estudis a París, i s’hi traslladà el 1889 per estudiar amb H Rabaud al conservatori El 1893 oferí un concert al Teatre Líric de Barcelona Es casà amb Eugènia Doumenge, pianista, i s’establí a París, on desenvolupà una notable carrera com a concertista El 1914, segurament a causa de la Gran Guerra, retornà a Barcelona, on es dedicà a ldocent

Estudià piano i composició al conservatori de la seva ciutat natal i el 1948 inicià la seva formació com a cantant El 1953 fou contractat per l’Òpera de Budapest, on sobresortí especialment en els principals papers d’òperes de WA Mozart, G Rossini, G Donizetti i G Puccini Destacat tenor líric, obtingué grans èxits també en concerts com a intèrpret de lieder El 1964 inicià la seva tasca docent a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de la capital hongaresa, on fou professor de cant Deixà alguns enregistraments fonogràfics, posteriorment reeditats en disc compacte

Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon

És el més simple que existeix, i consisteix en tres àtoms d’hidrogen units que han perdut un electró, o tres protons aïllats units per dos electrons S'obtingué al laboratori el 1980 i es detectà a l’espai interestellar l’any 1997 L’existència d’aquest ió donà suport a la teoria d’una xarxa de reaccions ió-molècula que dirigeixen la química dels núvols moleculars interestellars El paper de l’ió és fonamental en la química del cosmos i en la formació dels diferents components dels estels

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició

Començà a jugar al Club Natació Mataró i aconseguí els seus millors resultats amb el Club Tennis Taula Calella També jugà amb el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala, l’Olesa, el Sant Vicenç dels Horts i el Canet Fou subcampió d’Espanya juvenil 1982 i, en categoria absoluta, campió de Catalunya individual 1989, quatre cops de dobles 1984, 1985, 1991, 1992 i un de dobles mixtos 1994 El 1983 formà part de l’equip del Calella que pujà per primer cop a la màxima categoria, en la qual obtingué dues vegades la tercera posició

Organitzat pel CA Manresa, es disputà al voltant de l’estadi del Congost i substituí la cursa sobre asfalt Manresa – Sant Vicenç Fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1969, 1970, 1975 i 2004 L’any 1975 arribà a la categoria internacional, que mantingué durant set anys Vicente Egido el guanyà tres cops i Mariano Haro, Pere Casacuberta, José Pro i Pere Cocera, dos En categoria femenina, Carme Valero obtingué sis victòries, mentre que Montserrat Abelló, Lourdes Miquel i Judit Pla n’obtingueren quatre

Davanter que debutà amb l’Hospitalet 1992-94 a segona B Amb el Deportivo Alavés, on jugà quatre temporades 1994-98, aconseguí l’ascens a segona divisió Posteriorment, fitxà pel Leganés 1998-2000 i després passà al Gimnàstic de Tarragona 2000-06, on visqué un renaixement esportiu i dos ascensos a segona Finalitzà la seva carrera a la Sociedad Deportiva Eibar 2006-09, club amb el qual obtingué un nou ascens a la categoria de plata Jugà un partit amb la selecció catalana contra Xile al Camp Nou 2001

Començà la seva trajectòria els anys noranta amb el São Paulo, amb el qual assolí, entre altres títols, la Copa Libertadores i dues Copes sud-americanes Fitxà pel FC Barcelona 2004-08 procedent de l’Olympique de Lió, amb el qual aconseguí tres Lligues franceses Actuant de migcampista o de defensa central, amb l’equip blaugrana obtingué dues Lligues 2005, 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes Catalunya 2005, 2007 Disputà 32 partits amb la selecció brasilera i conquerí la Copa del Món 2002

Era germà de César, davanter internacional del FC Barcelona Calo també jugà al Barça 1944-50 i, com el seu germà, procedia de la Cultural Leonesa Era defensa i en les sis temporades com a blaugrana disputà 84 partits i marcà quatre gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949 i obtingué una Copa Llatina 1949 Acabada la seva etapa al Barça jugà al Saragossa a primera divisió 1951-53, al Lleida a segona 1953-55 i, finalment, de nou a la Cultural Leonesa a primera 1955-56