Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Vilamitjana
Vilamitjana (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (450 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l’església parroquial dedicada a Santa Maria.
La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell Fou municipi independent fins el 1972 Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Vida
Santuari
Santuari del municipi de Cistella (Alt Empordà), dedicat a la Mare de Déu de Vida, situat a l’W del poble. L’església fou edificada el 1429 i estigué dedicada inicialment a sant Miquel.
Al segle XVII fou ampliada, i al segle XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida Al seu voltant es formà la caseria de Vida 40 h diss 1996
mont Ventor
Cim
Cim (1.912 m alt.) de Provença, a la Valclusa, conegut literàriament per l’ascensió que el 1336 hi feu Petrarca, que en feu una descripció en una carta al poeta Dionigi da Santo Sepolcro.
l’Urgellet
Nom amb el qual també és conegut tradicionalment l'Alt Urgell, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al S del grau d’Oliana (les riberes d’Oliana i de Bassella).
Trejuvell
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guàrdia d’Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia.
La seva església depèn de la parròquia de Castellàs Pallars Sobirà El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 per Roger IV, comte de Foix i vescomte de Castellbò
Torroella
Castell
Masia i antic castell del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), enlairat a 595 m alt., a la dreta de la riera de Muntanyola, poc abans de la seva confluència amb el Mèder.
El lloc és esmentat des del 910, i el castell termenat des del 1130 Fou dels Talamanca, dels Manlleu i dels Malla, i passà a la mitra de Vic el 1236 El mas actual fou refet al s XVI als peus de l’antiga fortalesa i conserva elements decoratius gòtics
Benissili
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili
(571 m alt.) que comunica la Marina Alta amb el Comtat.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 20 focs, el 1535 fou agregat a la parròquia d’Alpatró Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l’antic castell de Benissili
baronia de Bellera
Localitat
Jurisdicció feudal pertanyent, ja al s XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra
Arcavell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.142 m d’altitud, al vessant de ponent del bony de Quíxol, més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira.
L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…
regne de Ghana
Geografia històrica
Antic regne africà (s. III-XIII), entre el Senegal i el curs alt del Níger, que controlava la producció aurífera del Sudan occidental i les rutes caravaneres que unien aquesta regió amb el Magrib.
Des del s VIII fou objecte de les escomeses de l’islam, i el 1076 els almoràvits aconseguiren de sotmetre'l A la darreria del s XI l’estat ghanès ressuscità, però molt disminuït, i vers el 1240 desaparegué, definitivament, absorbit pel regne de Mali