Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
el Rard
Riu
Curs d’aigua del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, prop d’Oms (Rosselló); en el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana (a Forques).
Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sobola i l’antic castell de Rard, i prop de Pollestres rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, la Canta-rana, i, després de travessar la plana rossellonesa vora Salelles, desguassa a l’estany de Sant Nazari
Putorana
Massís
Massís de l’altiplà de la Sibèria Central, el més alt i el més fortament desmembrat, al curs superior del P’asina, al NW del kraj de Krasnojarsk, Rússia (altitud màxima, 1 702 m).
el Golfet
Golf de la costa N de la península del cap de Creus, dins el terme del Port de la Selva (Alt Empordà), entre el cap Gros, a l’E, i la punta dels Farallons.
palmera reial
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes de tronc llis, erecte, inflat a la part superior, gris, de fins a 21 m d’alt, amb una capçada de fulles pinades d’un verd brillant.
És aborígena de Cuba i també és conreada en jardineria
sureny castany
Sureny castany
© Michael Kesl
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de barret gruixut, estès o bonyegut, finament vellutat, de color bru ataronjat, amb l’himeni blanquinós, i de cama buida.
Creix en boscs, sobre substrat silici És comestible
xicranda
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les bignonàcies, de 3 a 10 m d’alt, de fulles bipinnades, de flors tubulars inflades de color blau violaci, reunides en panícules llargues, i de fruits en càpsula.
Originària de l’Amèrica tropical, té interès ornamental i en fusteria
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
mèlia
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les meliàcies, de 8 a 15 m d’alt, de fulles compostes, de flors liles i oloroses, agrupades en inflorescències paniculiformes, i de fruits drupacis, rodons i groguencs.
És un arbre ornamental i d’ombra, oriünd de l’Àsia oriental i meridional
pavia
Botànica
Arbre de la família de les hipocastanàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles palmaticompostes amb cinc folíols lanceolats i dentats, de flors d’un vermell viu i de fruits capsulars llisos.
Propi de l’Amèrica del Nord, és plantat en parcs i jardins
escarlet
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 6 a 10 cm d’alt, amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, i amb el peu fibrós, blanquinós i el barret pruïnós.
La carn és tova, d’olor fruitosa i de sabor amarg És comú als boscs de coníferes