Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
weigèlia
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors infundibuliformes i de color de rosa, agrupades en ramells, i de fruits capsulars.
És originari de Corea i és plantat en jardins dels països temperats
frare cugot
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de 20 a 30 cm d’alt, de fulles cordiformes o alabardades, d’espàdixs amb l’espata verdosa o rogenca i de fruits en baia.
Es fa sobretot en ullastrars i bosquines de les contrades mediterrànies marítimes
herba dels canonges
Herba dels canonges
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 10 a 40 cm d’alt, gràcil, de fulles inferiors en roseta, ovals, i fulles superiors lanceolades, i de flors blavoses apinyades en glomèruls.
Es fa en camps conreats i incultes Les seves fulles són utilitzades per al consum humà
matapoll
Botànica
Arbust, de la família de les timeleàcies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles alternes i estretament lanceolades, de flors blanques i oloroses, agrupades en panícules terminals, i de fruits bacciformes vermells.
Es fa en boscs clars i en matolls, a la terra baixa
malvapeix
Botànica
Jardineria
Subarbust de la família de les geraniàcies, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles lobulades, cordiformes a la base i vellutades i de flors vermelles o de color rosa disposades en umbel·les.
És una planta jardinera oriünda del Cap
fals fredolic
Fals fredolic
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de cama esvelta i de barret d’un groc ocraci, una mica viscós, amb les làmines de color lila grisenc.
Es fa sobretot en fagedes És comestible
expedició
Esports de muntanya
Desplaçament d’un grup de practicants d’un esport de muntanya a un lloc llunyà durant un cert període de temps, amb la intenció d’aconseguir un objectiu d’un alt grau de dificultat.
roca d’en Carbassa
La Roca d'en Carbassa, al serrat de la Sella (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1 954 m) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), al serrat de la Sella, a la serra del Verd, al límit amb el municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
Pena
Castell
Santuari
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena) dins el municipi de les Cases de Pena (Rosselló), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).
El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis desafectada el 1789, fou restaurada el 1843 La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola , no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa
Tavascan
El pont de Tavascan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.116 m alt.) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.
Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan , que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte Un airós pont de pedra medieval romànic tardà del segle XIII i un sol arc uneix les cases de banda…