Resultats de la cerca

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d’Enric VII d’Anglaterra, i amic d’Erasme i de Thomas More Bisbe de Rochester 1504, en començar la reforma protestant es destacà com a controversista, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia 1527 La seva defensa de Caterina d’Aragó i la negativa a reconèixer l’acta de successió en determinaren l’empresonament 1534, durant el qual fou creat cardenal 1535, i el seu refús de l’acta de supremacia el portà a ésser acusat de traïció, i fou decapitat Fou canonitzat el 1935 La seva festa se celebra el…

El 1640 una junta de nobles reunida a Lisboa li oferí el tron del país, i Joan IV dirigí la insurrecció portuguesa contra la dominació castellana La collaboració de la seva muller, Maria Lluïsa de Guzmán, i l’habilitat política dels seus secretaris Pinto Ribeiro i Francisco de Lucena, permeteren d’atreure's a la seva causa Anglaterra i França El 1644 derrotà els castellans a Montijo, prop de Badajoz Féu d’intermediari entre Catalunya i França Les colònies portugueses el reconegueren com a rei, i, malgrat les successives conjuracions nobiliàries 1641-46 i 1653 per enderrocar-lo,…

Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran

Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans

Traslladat a Londres, fou nomenat metge de la reina Anna del 1705 al 1714, els anys de màxima activitat literària, i hi conegué, entre d’altres, Alexander Pope, Jonathan Swift i John Gay Defensor de la unió d’Anglaterra i Escòcia amb el pamflet A Sermon on the Subject of the Union 1706, n'escriví d’humorístics a favor de l’acabament de la guerra amb França De particular interès foren els que aplegà més tard a The History of John Bull 1727, la seva obra més reeixida i coneguda, que originà l’arquetipus de l’anglès típic A més d’obres de tema científic, deixà el poema Know Yourself…

Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en record seu

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…

Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1974, i es llicencià en història de l’art el 1976 Fou professor de projectes arquitectònics a l’ETSAB 1975-2001, i impartí cursos a la ILAUD d’Urbino Itàlia, a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Yale EUA i a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard Anglaterra Des del 2001, és professor i director de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Suïssa, cantó italià, Mendrisio Ha estat director de Projectes Urbans de l’ajuntament de Barcelona 1981-87 i de l’…

Vida Sembla que era d’origen humil i, segons la seva Vida , estigué al servei del vescomte de Ventadorn Després passà a servir Elionor d’Aquitània, que el 1152 es casà amb Enric Plantagenet, futur Enric II d’Anglaterra Més tard entrà al servei del comte de Tolosa Raimon V 1148-94 i, un cop mort el comte, ingressà al monestir de Dalon, on és probable que morís Ventadorn és considerat el trobador més important, entre altres raons per l’alta qualitat de la seva música Se li atribueixen quaranta-cinc composicions poètiques, divuit de les quals es conserven encara amb la melodia…