Resultats de la cerca

Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent el seu…

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i tímidament…

Doctor en filologia catalana, és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat professor al Queen Mary and Westfield College Londres En literatura contemporània s’ha interessat per l’obra de Josep Carner, sobre el qual ha publicat diversos treballs centrats en la seva poesia i les seves traduccions, i l’estudi d’ El cor quiet 1985 amb Marcel Ortín Com a medievalista ha tingut cura de diverses edicions com L’obra de Pere March estudi i edició 1991, Obra completa 1993 de Pere Marc, Sermons 1993 de Sant Vicent Ferrer, amb X Renedo, i Retòrica nova 2006 de Ramon Llull, amb M Ortín i J…

S’ha especialitzat en edició de textos i estudis lingüístics, poètics, teatrals i de literatura rossellonesa Entre la seva vasta producció, destaquen La Renaixença a Girona antologia de textos i documents 1987, Bocavulvarieròtic de la llengua catalana 1988, El teatre a la Catalunya Nord teatre català del Rosselló, segles XVIII-XIX curador, 1989, Teatre català antic curador, amb F Massip, 1994-95, Visió de la cultura popular en l’obra de Carles Bosch de la Trinxeria 1831-1897 1998, El teatre a l’època de la Illustració , dins El teatre català dels orígens al segle XVIII 2001, Mil anys de…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona S’ha especialitzat en literatura catalana del segle XX i en les seves relacions amb el context europeu, bàsicament en el període d’entreguerres Són de destacar els seus estudis sobre els poetes dels anys trenta i de la immediata postguerra Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor o JV Foix, amb atenció especial a les avantguardes i al Grup de Sabadell Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols L’interès per les avantguardes l’ha dut també a l’estudi d’altres poetes com Joan Brossa o Pere Gimferrer El 1991 publicà una…

Fou professor de la Universitat de València, especialista en l’obra narrativa d’Enric Valor, i orientà la seva investigació cap a la teoria i la crítica literàries La seva trajectòria creadora s’emmarca en l’àmbit de la narrativa infantil i juvenil, amb títols com ara Narracions de Macolim 1986, Boku 1988, Viatge contra l’horitzó 1988 i Història de Vilafartera 1997, entre d’altres Publicà, a més, el recull de poemes Paradís d’enlloc 1986 Altrament, collaborà en diaris i revistes com  Serra d’Or , Lletra de Canvi , Cairell i l’ Avui , entre d’altres Com a historiador tingué cura de l’edició d…

Fou fundat l’any 1906 El 1912 es dissolgué i el 1916 fou refundat Durant els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur amb el nom de Club Esportiu Santjoananec En l’edició de 1934-35 fou campió del grup del Llobregat A mitjan anys quaranta tornà a desaparèixer i al començament dels cinquanta recuperà l’activitat amb el nom de Club de Futbol Sant Joan Despí El 1991 es fusionà amb l’Atlético Villadolores i l’Atlético Torreblanca i adoptà el nom actual La temporada 2007-08 quedà campió de grup de primera territorial i pujà a preferent, la màxima categoria que ha assolit S’…

Té lloc a les installacions del Bowling Pedralbes El format inicial fou per equips de tres jugadors i, a partir del 1981, per parelles L’any 1997 la Federació Catalana de Bitlles i Bowling es feu càrrec de l’organització amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Bowling Pedralbes Des del 2001 forma part del circuit europeu European Bowling Tour i es disputa individualment Ha esdevingut una de les proves més prestigioses del calendari En cada edició hi participen una mitjana de 160 esportistes de més de 24 federacions de tot el món, amb els jugadors més rellevants del circuit europeu i…

La primera edició se celebrà el 1960 al circuit del parc de Montjuïc, mentre que la segona i tercera tingueren lloc els anys 1963 i 1964 al circuit de Pedralbes Organitzada pel Karting Club Pedralbes i dirigida per Joaquim Sagnier, fou una prova de resistència en què participaren els millors pilots espanyols Els equips estaven formats per dos pilots, que corrien en les categories de 100, 125 o 200 cc En les diferents edicions s’hi inscrigueren una cinquantena d’equips També hi havia una prova d’automobilisme amb el mateix nom al final dels anys seixanta Es tractava d’una cursa de resistència…

La primera edició tingué una durada de quatre hores A partir del 1993 s’anomenà 3 Hores Resistència Vila de Sitges i el 2002 s’hi afegí Memorial Genís Mataró Els anys 2005 i 2006 s’anomenà 3 Hores Resistència d’Olèrdola, ja que durant bona part dels anys noranta fins el 2006 es disputà al circuit de La Muntanyeta-Moja d’Olèrdola També és coneguda com 3 Hores de Resistència Memorial Genís Mataró S’ha celebrat en altres localitats, com Sant Pere de Ribes, Pontons, Sitges o Castellolí Puntuable per al Campionat de Catalunya de resistència en terra, acostuma a fer-se al desembre Hi participen…