Resultats de la cerca
Es mostren 9283 resultats
Francesc Espanya
Música
Teatre
Violer actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.
Els seus models seguien l’escola francesa en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius
Mālik ibn Anas
Història del dret
Jurista musulmà.
Autor del primer llibre jurídic conservat Kitāb al-muwaṭṭa, 'Llibre del camí planer’, codi i base de l’escola malikita
Francisco Camino Sánchez
Tauromàquia
Torero andalús, més conegut amb el nom de Paco Camino.
Prengué l’alternativa el 1960 Hom el situa dins l’estil de l’escola sevillana Es retirà l’any 1982
Kos

El santuari d'Asclepi, a Kos
Illa
Illa grega de la mar Egea, que forma part de les Espòrades Orientals, al nomós del Dodecanès (costa d’Anatòlia).
Seu, a l’antiguitat, del santuari d’Asclepi, florí al seu entorn una famosa escola de medicina presidida per Hipòcrates
etnociència
Antropologia
Escola de pensament antropològic que sosté que la cultura es compon d’estructures psicològiques mitjançant les quals els individus orienten llur conducta.
La cultura és concebuda com a sistema de percepció i organització dels fenòmens culturals, els objectes, els esdeveniments, la conducta, les emocions etc Per tant, hom parteix del supòsit de la necessitat d’intelligibilitat de la cultura per part dels seus integrants per tal de confegir un univers comprensible, el qual es concreta a partir de l’estructura dels seus símbols de participació El major exponent d’aquest corrent és WGoodenough
colònia industrial
Colònia industrial Viladomiu (Gironella)
© Fototeca.cat
Història
Economia
Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…
delicte natural
Dret penal
Figura creada per l’escola positivista consistent en la transgressió dels sentiments altruistes bàsics de benvolença i justícia mitjançant accions socialment perjudicials.
Aquesta figura sorgí del desig d’assolir una definició de delicte, sense tenir en compte que la noció de delicte és en íntima relació amb els pressupòsits ideològics, polítics i econòmics de cada societat concreta
abató
Història
Escolà que en algunes abadies i col·legiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada.
Al s XV era típic a la collegiata de Sant Feliu de Girona, però a causa de certs abusos fou suprimida la paròdia Era anàloga a la del bisbetó, més pròpia de les catedrals
Tito Cittadini i Podestà
Pintura
Pintor argentí actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada escola pollencina
.
Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh
Académie Colarossi
Art
Escola privada de Belles Arts fundada a Montparnasse (París) per l’escultor napolità Ernesto Colarossi a la segona meitat del segle XIX.
El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el…