Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
acíclic | acíclica
Botànica
Dit de la flor que té les peces inserides en hèlice sobre l’eix floral, com la dels cadells.
desballestar
Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon (un mecanisme, un objecte armat, etc).
pneuma
Música
Passatge de cant sense paraules que apareix en determinades peces del repertori medieval gregorià (del grec pneuma, ’esperit', ’buf').
En les antífones, sobretot en les que serveixen de model als tonaris, té lloc sobre l’última vocal En els alleluies equival al jubilus , o vocalització que es produeix sobre la darrera ’a' En algunes seqüències constitueix seccions senceres, que segueixen a tots o alguns dels seus versos
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la…
màquina polidora
Tecnologia
Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.
Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàllic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment proveït d’un…
art neohitita
Art
Art desenvolupat pel poble anomenat neohitita.
És format per diferents influències, les més importants de les quals són les de l’antic art hitita anatoli i les de l’art mitannià Les construccions eren de rajola, amb fonaments de pedra És característic l’edifici anomenat pels assiris bît-hilâni , construcció de diferents peces al voltant d’un pati central, amb peristil exterior i un gran saló del tron El centre arqueològic principal fou Karkamiş són notables també les troballes de Zanǧirli i Tall Ḥalaf L’escultura, centrada en els animals que formen les bases de les columnes i en els baixos relleus, té una major pesantor que l’escultura…
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-…
Jaume Xarau
Música
Organista i compositor.
Cursà estudis musicals al monestir de Montserrat Més tard, amb bons coneixements musicals, fou fagot de I'orquestra del Teatre del Liceu de Barcelona El 1865 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires S'hi incorporà a I'orquestra del Teatro Argentino Posteriorment, rebé, el 1873, el nomenament d’organista de la catedral metropolitana Després es traslladà a Córdoba, on fins el 1883 es dedicà preferentment a la docència, a Córdoba, a més de dirigir cors escolars Retornà a a Buenos Aires, on, fins que va morir, exercí d’organista de l’església matriu Dedicat també a la composició…
Miguel Narros Barrios
Teatre
Director teatral i figurinista castellà.
Estudià al Real Conservatorio de Música y Declamación Creà el Pequeño Teatro a Barcelona i després, juntament amb William Layton, l’escola Teatro Estudio de Madrid 1959 Dirigí el Teatro Español entre el 1966 i el 1970 i, una altra vegada, entre el 1984 i el 1989, on muntà peces de Lope de Vega, Buero Vallejo, Shakespeare i Benavente El 1987 guanyà el Premio Nacional de Teatro Entre els seus darrers muntatges destaquen A puerta cerrada 1993, de Sartre, El sí de las niñas 1996, de Moratín, Tío Vania 2003, d’A Čekhov, Doña Rosita, la soltera 2004, de F García Lorca, i l’espectacle…
Màrius Mateo
Música
Músic compositor.
Cursà els primers estudis musicals a Buenos Aires i amb nou anys tornà a Barcelona, on, a l’Escola Municipal de Música, estudià amb Ibarguren, Pellicer, Lamote i Nicolau Actuà com a violinista, i el 1915 es presentà amb èxit al Palau de la Música Féu gires per Europa i diversos països d’Amèrica El 1921 s’establí a Mèxic, on residí del 1921 al 1925 en aquest país fundà una orquestra, que també dirigí, i exercí de professor de música Féu noves gires pels EUA i Cuba, i el 1926 fixà la seva residència a París És autor d’una sèrie de peces per a piano, que titulà Quadrets de la Costa…