Resultats de la cerca
Es mostren 6795 resultats
societat informacional
Sociologia
Sistema socioeconòmic estructurat en forma de xarxa i basat en l’aplicació general de la telemàtica que permet la generació, el processament i la transmissió de la informació a gran escala.
La societat informacional és un concepte introduït pel sociòleg MCastells en The Information Age que comporta la superació de la societat industrial i provoca un canvi en l’estructura social la desaparició progressiva del treball agrícola un descens constant del treball industrial tradicional, que redueix el nucli dels obrers especialistes i enginyers, i un ràpid ascens de llocs d’executius, professionals i tècnics també suposa un increment important dels serveis a la producció
currículum ocult
Educació
Conjunt d’aprenentatges que es produeixen sense la intencionalitat del docent o de la institució educativa.
Entre altres aspectes, habitualment formen part d’aquesta categoria de currículum els valors morals i les actituds que sense ésser explicitats en la planificació educativa es transmeten per imitació al professor, per interacció social dels membres del grup-classe, per contacte amb els models que encarnen els adults de la comunitat educativa, pels valors implícits en el tractament de les informacions escolars i per altres circumstàncies diverses que poden envoltar el procés d’aprenentatge
tireter | tiretera
Història
Oficis manuals
Persona que fabrica tiretes o en ven.
L’ofici apareix incorporat en la confraria barcelonina dels julians mercers vells, i molt unit amb els guanters, des de la primera meitat del s XV 1439 Formaven un ofici d’importància econòmica i social escassa En produir-se, el 1801, la desintegració de la confraria dels julians, els tireters passaren a formar part del gremi de guanters, també provinent de l’antiga confraria A València estaven units amb el gremi de guanters i bossers
bandera
Història
Organització fonamental de l’exèrcit manxú establerta pel fundador de l’imperi, Nurhachi.
Les banderes manxús eren formades per companyies, i agrupaven no solament els soldats, sinó també, d’acord amb la tradició xinesa, llurs famílies Després de dominar la Xina, els manxús crearen també les banderes xineses hanjun , que foren un mitjà de contacte entre el dominador i el poble xinès La bandera manxú presentava una estratificació social hi havia una bandera exterior i una bandera interior, formada per elements estretament vinculats a l’aristocràcia
arrogació
Dret romà
adopció
d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
Aquesta institució tingué una gran importància als primers temps de l’imperi romà, car permetia la continuació del culte domèstic, feia entrar en la família agnàticia individus de la família cognatícia, ajudava a passar d’una classe social a l’altre sense oposició ni dificultats, permetia d’eludir les penes imposades als solters i als casats sense fills i hom adquiria drets per a poder obtenir càrrecs públics vinculats a determinades persones o famílies
Club Esportiu Aspid
Esport general
Club poliesportiu de Lleida per a persones amb discapacitat física.
Fundat l’octubre del 1992, originalment prengué el nom de Club Esportiu Superació Té com a finalitat la integració social, a través de l’esport, de persones amb alguna discapacitat física Té seccions d’esquí, tennis i activitats de lleure i natura Ha organitzat el Campionat de Catalunya de diferents especialitats esportives Collabora amb el programa de rehabilitació física juntament amb Hospi-Sport Alguns dels seus membres competeixen en l’àmbit estatal i internacional
Penya Irònics
Esport general
Associació esportiva i cultural de Barcelona.
Fundada el 1925, dinamitzà la vida social de la ciutat amb vetllades teatrals i culturals, tingué equips de futbol i basquetbol amateurs i una secció excursionista que, entre d’altres activitats, organitzà curses atlètiques A partir del 1929, època de més activitat, fou presidida per Eduard Padrós El 1931 es fusionà amb quatre entitats més per a crear la Unió Excursionista de Barcelona, que el 1933 passà a denominar-se Unió Excursionista de Catalunya
Amadeu Jori Armengol
Esquí
Esquiador alpí.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, guanyà el Trofeu Poll Puig Bufa, a la Molina 1962 Fou quart a la cursa d’esquí gegant d’habilitats, competició social del CEC i tercer al cinquè Gran Premi de l’Oficina Nacional de Turisme de Suïssa, a la Molina 1967 Participà en l’equip català dels dotzens Jocs Universitaris d’hivern, campionat nacional 1967 Fou president de la secció d’esquí del CEC
Francesc Arumí Fargas
Tennis
Directiu de tennis.
Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom
Josep Maria Moltó Pascual
Rem
Remer.
Timoner del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, es proclamà campió de Catalunya en iols 1960 i en outriggers de dos 1960 i de vuit 1964 També guanyà el Campionat d’Espanya en iols 1960 i fou subcampió estatal en outriggers de quatre 1961 i de vuit 1964 Aconseguí la victòria en el campionat social del RCMB 1963 i en les regates del Saló Nàutic de Barcelona 1964, ambdues en embarcació de quatre