Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Texcoco
Ciutat
Ciutat de l’estat de Mèxic, Mèxic.
És situada a 2280 m d’altitud, a la riba del llac homònim, a la Cordillera Volcánica Té indústries alimentàries i un moviment comercial important, gràcies a la proximitat de la capital Hàbitat originari dels indis otomí, els quals foren envaïts pels txitximeques, després esdevingué capital del regne d’Acolhuacan, al si de la triple aliança amb Tenochtitlán i Tlacopán A causa de les lluites internes, el rei Nezahualcoyotl s’alià amb els mexiques i derrotà els tepaneques 1430 més tard, però, els mexiques romperen el pacte Nogensmenys, a l’arribada dels conqueridors castellans el…
Sorrento
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la costa de la península homònima, és un important centre turístic Mercat agrícola tradicional raïm, nous i indústries artesanals de fusta, tèxtils al servei del turisme Ciutat probablement d’origen grec, fou dominada pels etruscs i, sobretot, pels oscs Fou seu episcopal des del 420 Autònoma s VII, primer sota els ducs de Nàpols i després amb ducs propis, combaté contra els longobards de Benevent, contra els sarraïns, contra Amalfi i Salern El ducat fou absorbit en el regne dels normands 1137 Ultra algunes tombes gregues i osques, conserva diverses villes romanes i…
Nuzi
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia, situada a 13 km de Kirkūk (actual Yorḡan Tepe), al SW, a la zona intermèdia entre Assíria i Babilònia.
Hi són documentats els períodes de Ḥalaf ~5200-4300 aC, al-’Ubayd ~4300-3500 aC i Ǧamdat Naṣr del final del quart millenni aC al començament del III Anomenada Gasur durant la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, canvià de nom després del 1600 aC, quan la població esdevingué majoritàriament hurrita Llavors formà part del regne de Mitanni Les excavacions 1925-31 han lliurat el pla de la ciutat, petita però florent, amb cases de tova proveïdes de bany i de servei La mansió més important era la del governador de la vila, la qual seguien les de quatre ciutadans preeminents, on han estat…
Nola
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
D’origen molt antic, sembla que fou, juntament amb Càpua, una plaça forta etrusca important A la fi del segle V aC fou possessió dels samnites, i a partir del 311 aC, ciutat aliada dels romans, que en feren una base per a llurs operacions contra els cartaginesos August hi morí el 14 aC Sota Vespasià adquirí una importància notable, i durant els primers segles del cristianisme fou seu episcopal Destruïda pels vàndals 455, tornà a ésser bastida i entrà a formar part del ducat de Benevent 647 Feu de Guiu de Montfort 1269, passà als Orsini, i el 1528 fou incorporada al regne de…
palau de la Generalitat de València
Edifici públic de València fundat el 1418 i iniciat el 1421.
El portal 1481 i els finestrals són obra de Pere Comte i Joan Guiverro, i la gran torre, ja renaixentista, és de Montano 1518 La Sala Daurada, de magnífics teginats, és obra de Genís Linares 1534-35 i conté diverses pintures La magna sala de Corts, amb magnífics teginats del mateix Linares 1540 i una interessant galeria correguda, de Gaspar Gregori 1563-66, conté vastes pintures que representen una sessió de la diputació del regne i que són obra de Joan de Sarinyena i Vicent Requena, entre d’altres 1591-93 El 1952 hi tingué lloc una ampliació d’estil historicista hom hi installà…
Elba

Vista de la illa d'Elba des del cap de Còrsega
© Guillem Verger
Illa
Illa de la mar Tirrena, a Itàlia, pertanyent a la província de Liorna.
La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…
Kuš
Història
Regió de Núbia a l’època faraònica.
Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i…
L’ONU acusa l’Aràbia Saudita de morts d’infants al Iemen
En el seu informe anual sobre els infants en conflictes armats, l’Organització de les Nacions Unides fa responsable l’Aràbia Saudita de la mort o la mutilació d’uns 700 menors en la guerra del Iemen L’informe equipara el regne amb els altres estats i les altres organitzacions que en un grau més alt participen d’aquesta mena de crims Síria, el Sudan, l’Estat Islàmic i Boko Haram L’Aràbia Saudita és un dels principals actors en la guerra civil del Iemen, que enfronta el Govern sunnita amb els rebels houthis, de confessió xiïta, als quals la diplomàcia saudita atribueix les morts El…
El Consell Europeu acorda iniciar la segona fase del Brexit
El Consell Europeu aprova que el 2018 comenci la segona fase de les negociacions del Brexit, la sortida de la Gran Bretanya de la UE, que previsiblement ha de culminar el març del 2019 L’organisme de la Unió Europea que reuneix els caps d’estat i de govern dels estats membres considera que, a grans trets, s’han encarrilat els tres primers punts de les negociacions en la primera etapa la compensació britànica per la sortida de la UE, la gestió de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord i els drets dels ciutadans comunitaris expatriats que viuen al Regne Unit Les negociacions…
tractament
Sociologia
Títol honorífic o de cortesia que hom dóna a les persones, per llur autoritat, llur dignitat, llur càrrec o llur categoria social.
Hom tracta de majestat els reis i emperadors, de santedat el papa i alguns patriarques, de molt honorable el president de la Generalitat, d' honorable els consellers i cònsols, d' altesa reial els prínceps, d' excellència els ministres, ambaixadors, consellers del regne, senadors, generals, presidents i fiscals d’audiència, acadèmics, etc, d' excellència reverendíssima els bisbes i nuncis, de beatitud els patriarques orientals, d' eminència els cardenals, de senyoria els diputats, jutges, batlles de municipi i caps de l’administració civil, de magnífic els rectors d’universitat, de…